Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions

[[Saladí]], disposat a enganyar [[Guiu de Lusignan]] tot fent-lo desplaçar-se lluny de les fonts de [[SaffuriyaSeforis]] va encapçalar personalment el setge de la fortalesa de [[Ramon III de Trípoli]] a [[Tiberíades]] el [[2 de juliol]] mentre el gruix de l’exèrcit musulmà romania a [[Kafr Sabt]]. La guarnició de Tiberíades va tractar de pagar Saladí per que aixequés el setge, però va rebutjar-ho argumentant que ''quan la gent s’adona que tenen un oponent al qual no és possible de comprar amb diners, esdevenen temerosos de perdre-ho tot a conseqüència de la guerra i a llavors, en comptes de diners, t’ofereixen terra. Però el servent només els ofereix, a canvi, l’espasa...'' Aquell mateix dia la fortalesa va caure.

La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s’esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D’acord amb informacions relatives al que s’havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla ser que Ramon va argumentar que una marxa d’Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que [[Sefòria]]Seforis constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu no havia de preocupar-se per Tiberíades, la qual tot i ser una possessió personal de Ramon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliació Ramon va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]] –desitjós d’espolsar-se la derrota de [[Séforis]]Seforis- i per Rainald, els quals van influir Guiu decisivament per tal d’atacar-hi immediatament.