Codificador de veu: diferència entre les revisions

La '''codificació de veu''' és el procés que permet transformar un senyal de veu analògic (combinació de múltiples [[ones sonores]]) en un conjunt de dígits binaris o [[senyal digital]]. El seu objectiu principal és aconseguir una bona qualitat final del senyal digital utilitzant el menor nombre de bits possibles per a representar-lo. Prèviament a la pròpia codificació, el senyal ha passat pels dos primers blocs bàsics de qualsevol cadena de conversió analògica-digital, que són el [[mostratge]] i la [[Quantificació (processament d'àudio)|quantificació]].

La modulació por codificació d'impulsos és la codificació de forma d'ona més senzilla. Bàsicament consisteix en el procés de quantificació uniforme. Cada mostra que entra al codificador es quantifica amb un determinat nivell d'entre un conjunt finit de nivells de reconstrucció. Cadascun d'aquests nivells es fa correspondre amb una seqüència de dígits binaris, que és la que s'envia al receptor. Es poden utilitzar diferents criteris per a dur a terme la [[Quantificació (processament d'àudio)|quantificació]], essent la [[quantificació logarítmica]] la tècnica més utilitzada. En aquest cas el pas de quantificació segueix una funció de tipus logarítmic, que equival a aplicar una compressió/expansió de les amplituds i una quantificació uniforme. Un exemple d'aquest tipus de quantificació és la [[llei Mu]].