Harki: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Harki''' ['aYki] és la persona que serveix dins una [[harka]], i prové del mot àrab ''haraka'' que podríem traduir per moviment. Dins el llenguatge corrent del francès i per extensió a la terminologia politica internacional, designa les tropes algerianes arrolades dins [[l’Armée Française]] del [[1957]] al [[1962]], durant la guerra d’independència algerinaalgeriana. Per extensió, la denominació s’ha extes a tots els algerians [[musulmans]], sostenidors de l’[[statu quo]] de dependència d’[[Algèria]] a la [[República Francesa]]. Actualment també designa la comunitat instal·lada a [[França]] el [[1962]] i a tots els descendents dels harkis repatriats.
 
Després que [[França]] optés per pactar la independència d’[[Algèria]] el [[1962]] amb els [[Acords d’Évian]], va començar la desmobilització i el desarmament dels efectius algerians. Els acords que van servir de marc al procés d'autodeterminació no preveien la protecció o el futur dels filofrancesos en general ni dels harkis i les seves famílies en particular, malgrat incloure una amnistia per als actes efectuats i les opinions emeses abans de la independència.
Línia 5:
L’èxode provocat pel naixement del nou estat, representava una xifra enorme, propera al milió de persones. No obstant això, importants restriccions del govern francès van dificultar que gran part dels harkis poguessin traslladar-se a França i patissin la repressió del nou estat. Es calcula que només uns 90.000 van poder traslladar-se a la metròpoli, unint-se al gairebé milió de [[pieds-noirs]] que van arribar a una [[França]] que no havia previst cap mesura especial per a acollir-los.
 
La comunitat Harki s’ha trobat al mig d’una [[França]] que no els ha volgut reconèixer com a francesos, malgrat haver servit dins els seus exercits i una FLN que els ha fet coresponsables amb raó o sense de la brutal repressió a la població algerinaalgeriana durant la guerra d’independència, especialment significatiu és el diàleg entre [[Pierre Messmer]] ministre dels exercits francès i el President [[Charles de Gaulle]] a la reunió del Consell de Ministres del [[25 de juliol]] del [[1962]], Messmer va exposar que ''"Des harkis et des fonctionnaires musulmans, les moghzanis, se disent menacés. D'où des demandes qui viennent à la fois des autorités civiles et militaires. Il faut prendre une position de principe.",'' de Gaulle va respondre: ''"On ne peut pas accepter de replier tous les musulmans qui viendraient à déclarer qu'ils ne s'entendront pas avec leur gouvernement:! Le terme de rapatriés ne s'applique évidemment pas aux musulmans: Ils ne retournent pas dans la terre de leurs pères! Dans leurs cas, il ne saurait agir que de réfugiés! Mais on ne peut les tels que s'ils couraient des dangers!"'' (Alain Peyrefitte, ''C'était de Gaulle'', Fayard, 1994) fet que mostra amb tota la cruesa la voluntat dels representants de l’estat francès de desentendres de la comunitat Harki que els havia servit fidelment.