Arquebisbe de Canterbury: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
==Evolució històrica ==
La creació de la seu episcopal de Canterbury es remunta al [[597]] quan el que després esdevindria Sant [[Agustí de Canterbury]] fou enviat a Anglaterra pel papa [[Gregori I]] i reeixí en la conversió al cristianisme del rei [[Ethelbert de Kent]]. A la mort d’Agustí, el [[604]], fou succeït per Sant [[Llorenç de Canterbury|Llorenç]]. Un nombre considerable dels següents successors foren [[Sant|canonitzats]]. Entre ells, [[Teodor de Tars|Teodor]], [[Oda de Canterbury|Oda]], [[Dunstan de Canterbury|Dunstan]], [[Anselm de Canterbury|Anselm]], [[Edmon de Canterbury|Edmon]], [[Bonifaci de Saboia|Bonifaci]] o [[Thomas Becket]], que fou assassinat en plena catedral pels guàrdies del rei [[Enric II d'Anglaterra|Enric II]], el [[1170]].
Els arquebisbes eren proposats o bé pels reis o per consell i consagrats pel [[Papa]] de [[Roma]]. Així va ésser durant més de nou segles. Fins que el rei [[Enric VIII d’Anglaterra]], el [[1534]], va rebutjar l’autoritat papal i el [[Parlament britànic]] va proclamar la supremacia del rei com a cap de l’església d’Anglaterra. L’arquebisbe [[Thomas Cranmer]], nomenat pel rei el [[1533]], va fer costat a aquest en les seves aspiracions i va assentar els fonaments del que seria la nova [[església anglicana]]. En accedir al tron el [[1554]], la reina [[Maria I d'Anglaterra|Maria I]] va anul·lar les reformes religioses del seu pare i tornà a l’obediència del Papa. Cranmer va acabar cremat com a [[heretge]] el [[1556]]. El cardenal [[Reginald Pole]] el succeí al setial durant dos anys. A la seva mort, el [[1558]], simultània amb la de la reina, el cisma es reproduí. La nova reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]] va ratificar la ruptura amb el [[Vaticà]] i l’església anglicana es consolidà amb el nou arquebisbe [[Matthew Parker]], nomenat l’any [[1559]], que feia el nombre 71è, des d’Agustí.
| |||