Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 2:
'''Publi Corneli Dolabel·la''' (''Publius Cornelius Dolabella'') fou un [[magistrat romà]], probablement fill de [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|''Publius Cornelius Dolabella'']] [[pretor urbà]] el [[67 aC]]. Va néixer vers el [[70 aC]]. Fou un home considerat el més llibertí del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses, que el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada amb la seva defensa.
 
El [[51 aC]] fou nomenat membre del col·legi de ''[[quindecimviri]]'' i al [[50 aC]] va acusar a [[Appi Claudi]] de violar els drets del poble; Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho [[Dolabel·la]] va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara a la seva dona; així que durant el judici fou abandonat per aquesta seva dona, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que [[Ciceró]] es va fer el ronsejaire fins al final.
 
Mentre Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el [[49 aC]] es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar, a decepció seva, per poder fer front als seus deutes i les reclamacions van continuar. En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.