Teoria àcid-base de Lewis: diferència entre les revisions

La [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry]] no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies ja que es limitat a les reaccions amb intercanvi de [[protó|protons]]. Hi ha substàncies que no tenen [[hidrogen]] i tenen comportament [[àcid]], per exemple el [[diòxid de carboni]], CO₂, o el [[triòxid de sofre]], SO₃, es comporten com àcids[[àcid]]s ja que en presència d'òxids[[òxid]]s bàsics, com ara l'[[òxid de calci]], CaO, o l'[[òxid de sodi]], Na₂O, en absència de [[dissolvent]] i, per tant, sense trasferència de protons[[proto]]ns, reaccionen per a formar sals[[sal]]s, el [[carbonat de sodi]], CaCO₃ o el [[sulfat de sodi]], Na₂SO₄,per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:

deDe la mateixa manera la reacció entre el [[clorur de tionil]], Cl₂SO, i el [[sulfit de potassi]], K₂SO₃, dissolts en [[diòxid de sofre]] líquid reaccionen segons l'equació:

que tampoc inclou [[protòlisi]], és a la reacció en [[dissolució]] aquosa entre l'[[àcid clorhídric]], HCl, i l'[[hidròxid de sodi]], NaOH, que sí es pot explicar amb la [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brønsted-Lowry]]:

Aquestes reaccions impliquen la cessió parcial, mitjançant [[enllaç covalent datiu]], d'una parella d'electrons[[electro]]ns d'un [[àtom]] d'[[oxigen]] a un altre àtom.

Aquests fet varen dur a [[Gilbert Newton Lewis]] a enunuciar l'any [[1923]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lewis |nom=G.N. |enllaçautor=Gilbert Newton Lewis |títol=Valence and the Structure of Molecules |llengua=anglès |editorial=The Chemical Catalogue Co. |lloc=Nova York |data=1923 }} </ref> i a desenvolupar l'any [[1938]] un teoria més general d'àcid i bases, en la qual són definits així:

Segons aquestes definicions els àcids[[àcid]]s han de tenir àtoms[[àtom]]s que no tenguin complet l'[[octet]] d'electrons, mentre que les bases han de tenir electrons[[electro]]ns no compartits. La unió d'un àcid amb una base es produeix per formació d'un enllça[[enllaç covalent datiu]], és a dir, els dos electrons[[electro]]ns que formen l'enllaç provenen ambdós d'un [[àtom]]. La major o menor [[electronegativitat]] d'algun dels àtoms en un compost determina el seu caràcter àcid o bàsic. L'[[afinitat]] pels electrons d'un àtom combinat es coneix com [[electrofilia]] i, inversament, la tendència a cedir electrons es coneix com [[nucleofilia]]. Un compost pot imaginar-se format per la combinació d'un radical electròfil amb un radical nucleòfil i les reaccions poden suposar-se produïdes pel desplaçament d'un radical elctròfil o nucleòfil dèbil per un altre de més fort. Aquests conceptes permeten l'explicació de moltes reaccions orgàniques.