Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

Segons l'infomeinforme oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz<ref>[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz</ref>, la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola{{cal citació}}, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món''. A la llarga, això ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea i l'ús de material mòbil específic, de fabricació més costosa{{cal citació}}.

Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península{{cal citació}}, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona{{cal citació}}. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries{{cal citació}}. Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions{{cal citació}}, sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de l'època, i conseguirenaconseguiren que fou suavitzada més tard ([[1904]]){{cal citació}}, permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics{{cal citació}}.