Flamen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Fusió amb Flamines emprant els Viquiestris
{{fusió|Flamines}}
Línia 1:
[[Fitxer:Flamen Louvre Ma431.jpg|thumb|right|200px|<center>Retrat d'un flamen ([[segle II]]). [[Museu del Louvre]].]]
{{fusió|Flamines}}
'''''Flamen''''' fou(''flamines'' elen nomplural) romàeren de cadascun delsels sacerdots dedicats al culte d'un deu concret. Al nom de Flamen s'hi afegia el de la deïtat corresponent, per exemple els ''Flamen Dialis'', els ''Flamen Martialis'', o els ''Flamen Quirinales''. N'eren quinze, tres escollits pel [[Pontífex Màxim]], i els altres dotze per la [[plebs]]. Les dones dels flamen es deien [[Flamínica]]. Els municipis també tenien els seus flamines.
La tradició atribueix la seva institució a [[Ròmul i Rem|Ròmul]] però en general es pensa que com altres institucions religiosos foren creats en temps de [[Numa Pompili]]. Inicialment eren tres però foren incrementats fins a 15; els tres inicials o ''Flamen Majores'', sempre eren patricis; els altres dotze, ''Flamen Minores'', eren plebeus. Es creu que el nom dels flamens minores era específic per cadascun i se'n coneixen vuit de segurs i quatre probables:
 
== Tipus de flamines ==
* ''Volturnalem''
El déu corresponent al que cada grup de flamines consagraven la seva vida quedava recollit en el mot que acompanyava el títol:
* ''Palatualem''
* '''Flamen dialis''', el que tenia el rang més alt dins la jerarquia i era l'encarregat del culte a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]].
* ''Furinalem''
* '''Flamen martialis''', encarregat del culte a [[Mart (mitologia)|Mart]]
* ''Floralemque''
* '''Flamen quirinalis''', dedicat al culte a [[Quirí]]
* ''Falacrem''
 
* ''Pomonalem''
Els '''Flamines minores''' eren dotze sacerdots escollits per la plebs i s'encarregaven del culte de divinitats menors:
* ''Volcanalis''
* '''Flamen Carmentalis''', a [[Carmenta]].
* '''Flamen Cerialis''', a [[Ceres (mitologia)|Ceres]].
* ''Virbialis''
* '''Flamen Falacer''' o ''Falacrem'', a [[Falacer]].
* ''Laurentalis''
* '''Flamen Floralis''' o ''Floralemque'', a [[Flora]].
* ''Lavinalis''
* '''Flamen Furrialis''' o ''Furinalem'', a [[Furrina]].
* ''Lucullaris''
* '''Flamen Palatualis''' o ''Palatualem'', a [[Palatua]].
* '''Flamen Pomonalis''' o ''Pomonalem'', a [[Pomona]].
* '''Flamen Portunalis''', a [[Portunus]].
* '''Flamen Volcanalis''' o ''Volcanalis'', a [[Vulcà]].
* '''Flamen Volturnalis''', a [[Volturnus]].
i dues altres divinitats no identificades pels historiadors.
 
La tradició atribueix la seva institució a [[Ròmul i Rem|Ròmul]] però en general es pensa que com altres institucions religiosos foren creats en temps de [[Numa Pompili]]. Inicialment eren tres però foren incrementats fins a 15; els tres inicials o ''Flamen Majores'', sempre eren patricis; els altres dotze, ''Flamen Minores'', eren plebeus. Es creu que el nom dels flamens''flamines minores'' era específic per cadascun i se'n coneixen vuit de segurs i quatre probables:
 
==Elecció i atribucions==
Els ''flamines'' portaven una gorra cònica en cuir blanc anomenada àpex, i gaudien d'un gran prestigi. Eren els encarregats de conservar a casa seva la flama sagrada, símbol de la seva funció.
 
Els flamen eren escollits pels [[comicis curiats]] segons [[Aule Gel·li]] (probablement a partir de la llei Domícia, ja que no era el cas antigament). El seu nomenament es deia ''capti'' i la seva presa de possessió ''inaugurabantur'', i estava a càrrec del [[Pontífex Màxim]] del que depenien. L'ofici era vitalici però podia ser obligat a renunciar (''flaminio abire'') per un servei a l'estat, accidents, o altres causes. Portaven un vestit especial amb ''apex'', ''laena'' i corona de llorer.
Linha 21 ⟶ 30:
El flamen de més rang era el ''Dialis'' i el més inferior el ''Pomonalis''. El ''Dialis'' gaudia de molts privilegis i honors però també de moltes limitacions como no poder estar fora de la ciutat ni una sola nit o dormir fora del propi llit més de tres nits i per tant no podia governar províncies per exemple, ni tampoc ser cònsol o magistratures que necessitaven la sortida de Roma.
 
Quan els emperadors es van divinitzar es van nomenar flamensflamines per vigilar el seu culte en cada província i van sorgir els flamen ''augustales'', els flamen ''tiberii caesaris'', flamen ''D. Juli'', o més genèricament els ''flamen divorium omnium''.
Les dones dels flamen es deien [[Flamínica]].
 
== Origen del nom ==
Dues teories s'enfronten per explicar l'origen del nom:
* la primera diu que el mot [[llatí]] ''flamen'' ve de ''filamen'' en referència al fil de llana que tenien sobre la seva gorra blanca.
* l'altre diu que la paraula ve de ''flare'' que vol dir bufar sobre el foc de l'altar ja que els flamines eren els guardians del foc sagrat.
 
[[Georges Dumézil]], en les seves obres sobre la cultura indoeuropea, suggereix un origen molt més antic que aquestes etimologies que combinen paraules llatines. Ell relaciona la paraula ''flamine'' amb la paraula sànscrita ''[[braman]]'' que designa un membre de la casta sacerdotal hindú, i veu en flamine/braman una designació sacerdotal que es remunta els orígens de la cultura indoeuropea.
 
=== Enllaços externs ===
Els municipis també tenien els seus flamens.
* [http://www.mediterranees.net/histoire_romaine/auguste/daremberg6.html Article complet, del ''Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines'' de Ch. Daremberg i E. Saglio (1877), amb il·lustracions] {{fr}}
 
[[Categoria: Magistratures romanes]]
Quan els emperadors es van divinitzar es van nomenar flamens per vigilar el seu culte en cada província i van sorgir els flamen ''augustales'', els flamen ''tiberii caesaris'', flamen ''D. Juli'', o més genèricament els ''flamen divorium omnium''.
[[Categoria:Mitologia romana]]
 
[[bg:Фламен]]
[[Categoria: Magistratures romanes]]
[[da:Flamen]]
[[de:Flamen (Religion)]]
[[en:Flamen]]
[[es:Flamen]]
{{fusió|[[fr:Flamines}}]]
[[hu:Flamen]]
[[it:Flamine]]
[[la:Flamen]]
[[mk:Фламен]]
[[nl:Flamen (religie)]]
[[pl:Flamen]]
[[pt:Flâmine]]
[[ro:Flamen]]
[[ru:Фламины]]
[[sv:Flamen]]