Tetracord: diferència entre les revisions

6.576 bytes afegits ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
UnTradicionalment un '''tetracord''' és ununa conjuntsèrie de quatre notes, que vansons per [[graus conjunts]], lesde mésmanera extremesque dela lesdistància qualsque eshi trobenha aentre unael distànciamés d'unaagut quarta.i Lesel distànciesmés ogreu és un [[interval]]s entrede lesquarta diferentsjusta; notessón deldos tetracordsons pot variar, des delles [´[quart de tofreqüència|freqüències]] endels músiquesquals dees zonestroben queen utilitzenuna aquestproporció intervalde en4:3. laEn [[músical'ús àrab]]modern del concepte, perun exemple)tetracord oés desun delsegment d'[[intervalescala (música)musical|semitòescala]] enque laconsta nostrade música,quatre fins a la segona augmentada, d'un to i mignotes.
 
El terme deriva de la [[teoria musical]] de la [[Grècia clàssica]]. Literalment significa ''quatre cordes'', i originalment feia referència a les quatre cordes de la [[lira]] o de la ''khitara'', entenent sempre de manera implícita que les quatre cordes eren contigües. La teoria musical clàssica grega distingeix tres tipus de tetracords; tipologies que s'anomenen gèneres, que es caracteritzen pels intervals formats entre les quatre notes. De fet, atès que la distància entre les extremes sempre és la mateixa, els gèneres de tetracords provenen de la mobilitat de les dues cordes / notes internes.
[[Fitxer:Tetrachord.jpg|right|thumb|300px|Els dos tetracords que configuren una escala major]]
 
* Gènere diatònic. Té un interval característic que és igual o menor que la meitat de l'interval total del tetracord, és a dir 249 [[cent (música)|cent]]s. Normalment és una mica menor (uns 200 cents), de manera que esdevé, aproximadament una [[interval musical|segona major]]. En la seva forma clàssica consta de dos intervals de to i un de semitò.
El tetracord va tenir una gran importància en la determinació de la teoria dels [[mode|modes]] a la [[Grècia clàssica]] i també entre els teòrics de la [[baixa edat mitjana]] i del [[Renaixement]].
 
* Gènere cromàtic. El seu interval característic és més gran que la meitat de l'interval que generen les notes extremes, però sense arribar a 4/5 d'aquest interval; és a dir, entre 249 i 398 [[cent (música)|cent]]s. En la seva forma clàssica consta d'un interval d'un to i mig (aproximadament 300 cents), i de dos semitons.
 
* Gènere enharmònic. El seu interval característic fa més de 4/5 de l'interval que generen les notes extremes; és a dir és gran que 398 cents. En la seva forma clàssica té un interval de dos tons (conegut com a ditò) i dos intervals més propers al [[quart de to]].
 
Dins de cada gènere, en funció de l'ordre dels respectius intervals, apareixien diverses possibilitats de permutacions.
 
La teoria musical moderna utilitza l'[[octava]] com a unitat bàsica per determinar l'afinació dels sons i, en definitiva, les [[escala musical1|escales]] mentre que a la [[Grècia clàssica]] era el tetracord el que complia aquesta funció. Reconeixen que l'octava era un interval fonamental però el consideraven com a constituït per dos tetracords encadenats. Sembla que , per construir una octava, sempre van fer servir dos tetracords idèntics que es podien situar a distància d¡un to entre el final del primer i el començament del segon, o bé fent coincidir el final del primer amb el començament del segon, de manera que, en aquest cas, calia completar l'octava afegint un to a final. En el primer cas es parla de tetracords ''disjunts'' i en el segon, ''conjunts''. Alternant tetracords conjunts i disjunts es podien anar fent escales successivament més agudes o m´s greus.
 
Les escales construïdes amb tetracords dels gèneres enharmònic i cromàtic van continuar en ús en la música del [[Proper Orient]] i de l'[[Índia]], però a [[Europa]] sols es va mantenir en alguns tipus de [[música tradicional]] i, encara, probablement, reintroduïts posteriorment des d'aquests indrets. En canvi, el tetracord diatònic, i en especial el constituït per dos tons i un semitò va esdevenir l'afinació predominant a la música europea.
 
==Permutacions==
 
Les tres permutacions d'aquest patró del tetracord diatònic són:
[[Fitxer:Tetrachord.jpg|right|thumb|300px|Els dos tetracords diatònics disjunts que configuren una escala major.]]
 
* [[Mode]] [[mode lidi|lidi]]: una escala ascendent de to - to- semitò (do-re-mi-fa).
* [[Mode dori]]: una escala ascendent de to - semitò - to (re-mi-fa-sol; o do-re-mi bemoll-fa).
* [[Mode frigi]]: una escala ascendent de semitò - to - to (mi-fa-sol-la; o do - re bemoll - mi bemoll - fa).
Els teòrics de la música de l'[[Edat mitjana]] van interpretar erròniament la teoria musical dels grecs i a partir de llavors els mateixos noms de modes serveixen també per a altres, diferents dels originals grecs.
 
==Afinacions pitagòriques==
Afinacions pitagòriques tradicionals dels tetracords diatònics i cromàtics
 
Diatònic
hypate parhypate lichanos mese
4/3 81/64 9/8 1/1
| 256/243 | 9/8 | 9/8 |
-498 -408 -204 0 cents
 
Cromàtic
hypate parhypate lichanos mese
4/3 81/64 32/27 1/1
| 256/243 | 2187/2048 | 32/27 |
-498 -408 -294 0 cents
 
Atès que no hi ha una afinació pitagòrica del gènere enharmònic, la que hi ha a continuació és deguda a [[Arquites de Tàrent]]:
 
Enharmònic
hypate parhypate lichanos mese
4/3 9/7 5/4 1/1
| 28/27 |36/35| 5/4 |
-498 -435 -386 0 cents
 
 
==Variacions==
===Àrab i Ìndia===
 
La [[música àrab]] i la [[música índia]] divideixen els tetracords diferentment que els grecs. Per exemple [[al-Farabi]] presentava deu possibles intervals per dividir el tetracord (Touma 1996, p.19):
{|
|Ratio:
|align=center|1/1
|align=center|256/243
|align=center|18/17
|align=center|162/149
|align=center|54/49
|align=center|9/8
|align=center|32/27
|align=center|81/68
|align=center|27/22
|align=center|81/64
|align=center|4/3
|-
|Nom de la nota:
|align=center|DO
|align=center|
|align=center|
|align=center|
|align=center|
|align=center|RE
|align=center|
|align=center|
|align=center|
|align=center|MI
|align=center|FA
|-
|Cents:
|align=center|0
|align=center|90
|align=center|98
|align=center|145
|align=center|168
|align=center|204
|align=center|294
|align=center|303
|align=center|355
|align=center|408
|align=center|498
|}
 
Atès que hi ha dos tetracords i un interval de segona major (un to) en una octava, això crea una escala de 25 sons en el sistema tonal àrab, anterior al sistema de [[quart de to|quarts do to]]
 
==Usos==
 
Modernament, l'[[etnomusicologia]] també els ha utilitzat com a recurs per a l'anàlisi de músiques de procedències diverses.
 
[[Milton Babbitt]], en la seva teoria [[serialisme|serial]] estén el terme tetracord per a referir-se a un segment de quatre notes dins d'un espectre cromàtic de 12 notes.
{{esborrany de música}}
 
[[Allen Forte]] a la seva 'The Structure of Atonal Music' redefinia el terme tetracord per referir-se a allò que altres tèorics anoemenen ''tetrad'', un conjunt de quatre ''altures'' o ''pitch classes'', i ja no quatre sons contigus o per graus conjunts dins del context d'una escala.
 
==Enllaç extern==
*[http://eamusic.dartmouth.edu/~larry/published_articles/divisions_of_the_tetrachord/index.html Divisions of the Tetrachord] by John Chalmers, text available free online.
 
==Fonts==
{{Terminologia musical}}
*Chalmers, John H. Jr. ''Divisions of the Tetrachord''. [[Frog Peak Music]], 1993. ISBN 0-945996-04-7
*Habib Hassan Touma (1996). ''The Music of the Arabs'', trans. Laurie Schwartz. Portland, Oregon: Amadeus Press. ISBN 0-931340-88-8.
*Miller, Leta E. and Lieberman, Frederic (1998). ''Lou Harrison: Composing a World''. Oxford University Press. ISBN 0-19-511022-6.
 
[[Categoria:Teoria de la música]]
{{ORDENA:Tetracord}}
[[Categoria:Escales musicals]]
 
[[de:Vierklang]]
[[en:Tetrachord]]
[[et:Tetrakord]]
[[es:Tetracordio]]
2.575

modificacions