Herri Batasuna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 22:
== Història ==
Herri Batasuna es va inscriure oficialment el [[27 d'abril]] del [[1978]] com a resultat de la convocatòria de la ''Mesa de Alsasua'' l'agost del 1977 per simpatitzants del moviment sorgit durant els 20 anys d'existència d'[[ETA]], d'esquerra i [[abertzale]]s, amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una ''Junta de Suport'' de 10 persones, tres per [[herrialde]] (una per [[Navarra]]): per [[Àlaba]], Xabin Añua, Xabier Palacios i Xabier Sánchez Erauskin; per [[Biscaia]], [[Jon Idígoras]], [[José Angel Iríbar]] (futbolista de l'Atlètic de [[Bilbao]]) i [[Francisco Letamendia]] ''Ortzi''; per [[Guipúscoa]], [[Telesforo de Monzón]] (ex-PNB), [[José Luis Elkoro]] (Moviment d'Alcaldes), i [[Jokin Gorostidi]] (
HB fou des del seu començament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials espanyols: El 28 de setembre de [[1979]] Tomás Alba Irazusta, regidor a Sant Sebastià d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial [[Batallón Vasco-Español|BVE]] (Batallón Vasco-Español). El 20 de novembre de [[1984]] Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels [[Grupos Antiterroristas de Liberación|GAL]] en la seva consulta pediàtrica de Bilbao. El 20 de novembre de [[1989]] Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congrés dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual també fou greument ferit Iñaki Esnaola. En [[1993]] morí en les dependències de la Guàrdia Civil, deprés d'unn interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'[[Urnieta]].
Línia 28:
Posteriorment es féu pública l'existència de diverses trames de "Terrorisme d'Estat", que varen dur a ser condemnats a penes de presó a diversos alts dirigents dels governs del PSOE, com el ministre de l'Interior [[José Barrionuevo]], el Secretari d'estat de Seguretat [[Rafael Vera]] o el Delegat del Goviern a Guipúscoa, a més de càrrecs policials i militars com el Comandant Enrique Rodríguez Galindo.
Herri Batasuna obtingué al llarg de la seva història el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Autonòmica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com [[Laudio]], [[Arrasate]], [[Hernani]], [[Etxarri]], o [[Ondarroa]], entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de [[1987]], va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al País Basc). Més de 40.000 als [[Països Catalans]].
En [[1997]], van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col·laboració amb banda armada", per haver difós un vídeo de presentació de l'anomenada [[Alternativa Democràtica per a Euskal Herria]] d'[[Euskadi Ta Askatasuna]], foren empresonats fins que la sentencia va ser anul·lada posteriorment pel [[Tribunal Constitucional]] espanyol.
| |||