Josep Ribot i Calpe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Contemporàni de [[Joan Junceda]], [[Lola Anglada]], [[Josep Obiols]] o Joan Vila [[d'Ivori]], la seva importància rau a pertànyer a una generació d'artistes que, lluny de les avantguardes artístiques, cercaren una identitat entre il·lustració i país que sucumbí arran del [[guerra civil espanyola|conflicte bèl·lic del 1936]].
== Formació i aprenentatge ==
Fill de pare gironí i de mare valenciana, de Borriol, de ben petit va mostrar una especial inclinació i afecció pel [[dibuix]], que va estudiar a l'escola de l'[[Ateneu Obrer de Barcelona]] i més endavant a [[escola de Llotja|Llotja]] de la mà de [[Fèlix Mestres]], de qui va ser deixeble i amb qui el va unir una gran amistat.
Durant els primers anys del [[segle XX]], Josep Ribot va realitzar els seus primers àlbums de dibuixos, alhora que treballava com aprenent o meritori en diversos tallers d'artistes locals. Sense deixar els seus estudis a la Llotja, alternava altres sessions de dibuix a l'
A partir de [[1910]] va fer-se soci de [[Club Muntanyenc]] (i des del [[1919]] del [[Centre Excursionista de Catalunya]]) on va consolidar el seu desig de conèixer el seu país, tot fent excursions i dibuixant els seus paisatges... D'aquests anys són les seves primeres excursions a [[Montserrat]], al [[Montseny]], a [[Montgrony]], etc.
El [[1913]], va guanyar un premi d'una borsa de viatge per anar a París. Però ell va optar per recórrer el seu país i va viatjar per l'
== Treball artístic ==▼
L'any [[1914]], va establir-se com a professional independent. Aquests anys van ser els d'una etapa artística marcada per certs èxits professionals, on va crear tota mena d'il·lustracions i treballs per a la indústria gràfica.
L'any [[1915]] va ser important per diversos motius: va guanyar un premi per una il·lustració d'un goig de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona; també es va instal·lar a Barcelona [[l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova]], on Josep Ribot va ser un dels principals col·laboradors d'aquesta impremta pionera de les arts gràfiques i de l'edició de llibres de bibliòfil. Per altra part, arran d'un viatge a [[Ripoll]], va gestar una renovació gràfica de la capçalera del periòdic catalanista ''La Veu Comarcal''([[1915]]) i més endavant ho va fer també amb altres publicacions ripolleses com ''
▲== Treball artístic ==
Altres col·laboracions
Però, especialment, són de destacar les col·laboracions artístiques que va realitzar amb el [['''Centre Excursionista de Catalunya''']]. Les guies que editaven sovint porten les seves il·lustracions. Així, com els dibuixos de temàtica religiosa, fruit del seu treball al '''Foment de la Pietat Catalana''', relació que va mantenir durant més de quatre decennis, entre altres activitats.
El [[23 d'abril]] de [[1916]], diada de [[Sant Jordi]], Josep Ribot es va casar amb Francisca Rius i Sanuy, també artista. El seu antic professor, Fèlix Mestres va ser el padrí de boda. En els anys successius naixerien els seus quatre fills: Jordi, Núria, Rafel i Roser.
En aquests anys va desenvolupar una interessant, i poc divulgada, tasca de documentació gràfica de temàtica etnogràfica: amb [[Rossend Serra i Pagès]] va resseguir les passes del [[Comte Arnau]] i va participar en excursions científico-etnogràfiques; va prendre part en la fundació de l''''Arxiu-Museu Folklòric Parroquial de Ripoll'''(ara, [[Museu Etnogràfic de Ripoll]]); va guanyar un premi per un recull de llegendes del [[Ripollès]], dins del concurs del [[Llegendari Popular Català]] de l'any [[1926]]; va editar-se l'àlbum de bibliòfil [[''Costums de Catalunya'']] ([[1931]]), amb una vintena d'il·lustracions seves, etc
Durant els anys trenta Josep Ribot va exercir de docent a l'escola de Llotja, treball que va mantenir fins l'esclat de la [[guerra civil espanyola|guerra civil]]. En aquest anys va interessar-se pel gravat, les arts del llibre i molt especialment per la [[pintura a l'oli]]. Així, a partir de [[1933]] va començar a pintar a l'oli d'una manera sistemàtica. La pintura configuraria trenta anys de dedicació en què va realitzar més de 500 obres.
Linha 27 ⟶ 28:
Però el conflicte bèl·lic del 1936 li va suposar tot un gran trasbals: la pèrdua de treball, clients, encàrrecs... La guerra representa uns anys de pors i incerteses: la seva vinculació com a dibuixant amb editorials i entitats religioses i la seva faceta catalanista el fa témer tant dels uns com dels altres. Tot plegat, van prefigurar el final d'una etapa en què tot l'esdevenidor seria molt diferent.
==
La postguerra va representar una etapa d'introspecció on l'artista va aïllar-se tot conreant la pintura de paisatges. Així, el mateix any [[1939]] va iniciar una sèrie de pintures de [[Vallvidrera]]; i l'any següent, el [[1940]], va començar una peculiar sèrie de pintures al [[barri d'Horta]] de [[Barcelona]], que el va mantenir enfeinat durant gairebé quatre anys. Van ser més de 170 pintures centrades exclusivament en les masies i els horts, les valls i els suaus turons d'aquest indret. Més endavant va realitzar altres sèries de pintures de les contrades de [[Ripoll]] i [[Montgrony]]. A les acaballes de l'any [[1949]], va exposar les seves obres al Casino de Ripoll, l'única mostra individual de pintures que va fer.
==
L'altra important aportació gràfica de Josep Ribot va ser dins de la il·lustració naturalista. Durant els anys 50 va iniciar una col·laboració amb el botànic [[Francesc Masclans]]. Així, entre els anys 50 i 60 va contribuir amb les seves il·lustracions, entre altres, a les populars ''Guia per a conèixer els arbres'' ([[1958]]) i la ''Guia per a conèixer els arbustos i les lianes'' ([[1963]]), ambdues editades pel [[Centre Excursionista de Catalunya]].
Però va ser en l'àmbit de la [[micologia]] on va realitza un treball de grans proporcions, científiques i artístiques: una singular col·lecció de prop d'un miler d'il·lustracions dels [[bolet]]s de Catalunya. Aquest treball va suposar una dedicació d'aquelles d'antany, realitzat, d’altra banda, en la darrera etapa de la seva vida, quan ja tenia més de seixanta anys d'edat. Seria a partir de [[1953]] que va iniciar un treball sistemàtic de recerca i il·lustració de bona part de les espècies micològiques de Catalunya. Els dibuixava a mida natural, emprant un estil figuratiu i realista, els acoloria amb fidelitat, i els ordenava taxonòmicament segons els seus coneixements. Possiblement, amb aquesta col·lecció va demostrar el seu absolut domini del dibuix i la pintura com a valor documental en una obra realitzada amb el rigor, la precisió, la minuciositat i la delicadesa propis d'un gran artista.
| |||