Lauraguès: diferència entre les revisions

Situat al sud-est de la ciutat de [[Tolosa]], es tracta d'una gran plana situada entre la [[Muntanya Negra]], el plegament de [[La Piège]] i el [[Cabardés]]. Els seus límits s'extenen des dels suburbis de l'est de Tolosa fins [[Fanjeaux|Fanjaus]], passant per [[Castellnou d'Arri]] i seguint l'eix central que constituïa l'antiga [[via d'Aquitània]] o [[via d'Agrippa]]. La plana del Lauragués es tanca per la part oest de l'Aude en un petit coll que representa el punt de divisió entre les aigüesconques que flueixen envers la Mediterrània i les que es dirigeixen cap a l'Atlàntic: el [[Coll de Naurouze]] o de Lauragués de 194 m.

El Lauraguès treu el seu nom del castell de [[Laurac]] situat aprop de la vila homònima del sud-est de Castellnou d'Arri. Citat per primer cop el [[1070]], ifou deadquirit dominipel [[Comtatcomte de Tolosa|comtal]] [[Ramon VII]] després de la [[Croada Albigesa]], entrà el [[1271]] dins del domini reial. Erigit per [[Lluís XI]] en comtat en profit de la família de La Tor d’Alvernhad'Alvernha el [[1477]], retornà al domini reial pel casament de [[Caterina de Mèdici]], comtessa del Lauraguès, amb el que serà el futur [[Enric II de França|Henri II]] l'octubre de [[1533]]. La reina obtindrà la creació de la senescalia reial el [[1553]] gràcies al desmembrament de la de Tolosa, i Castellnou d'Arri esdevingué llavors la seu d'un presidial[[senescal]].