An-Nàssir Ayyub: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Al-Malik al-Nasir ibn Tugthtegin ibn Ayyub''' fou un príncep aiubita del Iemen, que va ser emir del 1202 al 1214. A la mort del seu germà M…». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
A la mort del seu germà Muizz al-Din Ismail ([[7 d'abril]] del 1202) el atabeg del difunt, que aquest havia confinat en el castell d'Hadjdja, en va sortir i va proclamar emir al seu altre pupil, el jove germà d'Ismail, al-Nasir, del qual es va declarar atabeg. Nasir es va establir a Taizz i tot seguit va restablir les coses com abans d'Ismail. A la pregaria de divendres es va tornar a llegir la ''khutba'' o oració en nom del califa abbàssida; va perdonar als kurds que havien matat al seu germà i fins i tot va nomenar dos dels conspiradors com a governadors, un a [[Sanaa]] i un a la [[Tihama]] (excloent [[Zabid]] i Kedra). A Sanaa va esclatar una revolta contra els kurds; tots els kurds que es van trobar a la ciutat foren assassinats; però el governador va reagrupar forces fora de les muralles i la va assetjar i combatre. Pel seu costat el atabeg Sunkur va anar a Djubla ([[1202]]) i llavors va cridar al governador de Sanaa, Warshar (que li devia el càrrec) per ajudar-lo a lluitar contra el governador kurd de Zabid que obstaculitzava les seves ambicions. Els dos homes van avançar cap a Zabid i van xocar contra el governador a Kurtub, i el van derrotar. Així Sunkur dominava ara de fet tot el Iemen incloent Zabid (restava encara la revolta del imam que es podia considerar menor).
El [[1208]] l'atabeg va atacar Barakish i també es van lliurar diverses batalles entre el imam i el governador kurd de Sana i finalment el imam va demanar la pau. El [[1211]] va morir Sunkur i el [[1213]] el va seguir Warshar de Sanaa. Al lloc de Sunkur fou nomenat com a ''wazir'' Badr al-Din ibn Djabril. El [[1214]] el ''wazir'' va convencer a l'emir de fer una expedició contra el imam Abd Allah ibn Hamza; per això Nasir va anar a Sanaa, i en aquesta ciutat fou enverinat per Badr al-Din ([[1214]]). Nasir fou enterrat a un mausoleu al sud de la ciutat de [[Taizz]]. El intent de Badr al-Din d'usurpar el poder no va reeixir. L'emirat va acabar en mans d'[[al-Muzaffar Sulayman]] ibn Taki al-Din Umar, un cosí.
==Font ==
| |||