Barghawata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Referència interna |
||
Línia 3:
Les fonts principals són [[Ibn Hawkal]] (segona meitat del segle X) i el geògraf [[al-Bakri]] (segona meitat del segle XI); el segon dona com origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'[[al-Hakam II]], Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa el octubre/novembre del [[963]]. Al-Bakri és l'únic que dona alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada del islam; una religió sincrètica molt lligada al islam (sunnita, xiïta i kharigita) pero amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi alcorà en llengua berber, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap Salih ibn Tarif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi i company de Jesús en la pregaria.
La seva aparició esta lligada a la revolta kharigita de [[Maysara]] (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el [[744]]/[[745]] sota la direcció de Tarif al-Matghari al-Barbati (àrab: طارف المتغري) que se sospita havia nascut a [[Barbate]] , prop de [[Cadis]] (on fou cap d'un grup berber), i de la seva ''[[nisba]]'' va derivar el nom del grup. Altres teories el fan cap dels berbers [[Zanata]] i [[Zuwagha]], i fins i tot un jueu.
El seu fill Salih ibn Tarif (àrab صالح بن طريف) fou el segon cap a la mort de Tarif vers [[748]]/[[749]]; es va proclamar Profeta i va fundar una nova religió a la segona meitat del segle VIII; deia haver rebut revelacions divines que va escriure en un alcorà en berber amb 80 sures; també va legislar pel seu poble establint la poligàmia sense límits, el divorci sense límits, la festa del més de [[Rajab]] (el setè del calendari lunar) en lloc del [[Ramadà]] (amb dejuni igualment), deu pregaries al dia (en lloc de cinc) i una comunitària al dijous, amb algunes regles per les ablucions i pregaries; prohibició del matrimoni entre cosins, càstig de mort pels lladres, lapidació per les adulteres, desterrament pels mentiders; regles sobre els menjars (prohibició dels caps d'animals, del peix, dels ous, i dels galls; la saliva de la família del profeta tenia qualitats curatives.
| |||