Castrum: diferència entre les revisions

Per raons tàctiques, l'emplaçament preferit era en un lloc alt. Però els criteris essencials eren l'accés segur i fàcil (ja que el campament s’instals'instal·la en finalitzar la jornada, i les tropes estan cansades), la presència d'un punt d'aigua, prats suficients per al farratge dels cavalls i dels animals de càrrega i un terreny com més uniforme millor, amb prou pendent per al drenatge: ni boscos, ni roques, ni torrents.

Les tropes d’elitd'elit acampen a banda i banda del pretori i estan formades per infanteria i cavalleria.

Aquest és l’esquemal'esquema clàssic. Si cal fer cas de l'arqueologia i dels textos, sembla que cada vespre les tropes repetien la maniobra d'urgència. La columna (''agmen'') es divideix en dues columnes que se separen fins a formar un rectangle (''agmen quadrata''). El comboi de mules entra dins el rectangle i la rereguarda pren posició en línia sobre l'últim costat. Una vegada immobilitzades i havent rectificat les alineacions, les tropes passen a fer les tasques de fortificació i els mulaters instal·len les tendes de campanya. El resultat és un campament amb els costats generalment rectes, tot i que els angles són més aviat aproximats, amb un perímetre, i sovint amb cada costat, que és un múltiple de 94 m, la longitud ideal del maniple.

Fins i tot per a una sola nit, sempre es construeix el ''castrum'', malgrat els esforços considerables que requereix. Al voltant del campament s'excava un fossat de tall triangular, de 2,25 m de fons i 4,5 m d’ampled'ample. La terra és llençada cap a l'interior del camp per tal de formar un talús (''agger'') de tall trapezoïdal (5,25 m d'ample a la base i 2,75 m a dalt, amb una alçada d'1,25 m). Aquest talús o terraplè, que forma un camí de ronda al capdamunt, prou ample per deixar-hi passar diversos homes de front, és superat per una palissada, formada d'estaques portades pels legionaris. Aquestes estaques són d’unad'una alçada d'aproximadament 1,7 m, i punxegudes a tots dos extrems (per facilitar que es clavin bé a terra per sota i per millorar-ne l'aspecte defensiu per dalt). Enfonsades uns 30 cm, fan créixer l'alçada del talús 1,4 m (o sigui, que en total fa uns 4 m).

Les portes són simples obertures en aquest fossat, i n’hin'hi ha quatre. Davant de cada obertura, un nou fossat i talús obstrueixen el pas, per tal d'entrebancar l'accés dels eventuals atacants.

En el transcurs de la nit, quatre cavallers efectuen junts quatre rondes. Al començament de cada torn de vigilància, sona la corneta i comencen les rondes. Els cavallers demanen a cada sentinella la seva ''tessera''. Així es comprova que els diversos sentinelles no s’hagins'hagin adormit o hagin deixat el seu lloc, i llavors continua la ronda. Les ''tesserae'' es porten el matí al [[tribú]], que troba el culpable i immediatament és condemnat a mort i executat per [[lapidació]].

[[Fitxer:Roman Legions camps - AD 80.png|thumb|right|400px|Aquest mapa dels aquarteraments de les [[legions romanes]] l’anyl'any [[80]] il·lustra el desplegament dels exèrcits a l'[[Imperi Romà|Imperi]] i indica, doncs, les zones de fricció amb els bàrbars o les províncies on subsisteix de manera potencial una rebel·lió]]

El plànol és idèntic, amb una muralla de pedra i un fossat una mica més profund. Per al conjunt del recinte, s’hans'han previst quatre torns de guàrdia. Nombroses ciutats tenen l'origen, i fins i tot el nom, en aquests camps romans, principalment a les antigues províncies frontereres de l'Imperi, on s'establien les fortificacions més importants: [[Castres]] o [[Estrasburg]], a [[França]]; [[Barcelona]] o [[Tarragona]], a [[Catalunya]]; [[Chester]], [[Lancaster]], [[Lincoln (Anglaterra)|Lincoln]] o [[Manchester]], a [[Anglaterra]]; [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Bonn]] o [[Magúncia]], a [[Alemanya]]; [[Nimega]] als [[Països Baixos]], etc.