Cítara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 3:
La '''cítara''' és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de [[cordòfon|corda polsada]]. Els trets que comparteixen totes les cítares i que les diferencia d'altres tipologies d'instruments de corda és el fet que l'instrument consisteix exclusivament en un suport de la o les cordes o bé d'un suport i un ressonador que pot ser-ne separat sense destruir l'instrument. En els tipus més habituals de cítares, les cordes es disposen en un pla (en alguns casos -com per exemple el [[koto]], un pla lleugerament corbat- paral·lel a la [[tapa harmònica]] de la [[caixa de ressonància]], i no sobresurten de la llargada total de la caixa de ressonància.
 
També es denomina així a un antic instrument de cordes metàl•liquesmetàl·liques puntejades, afinades a parells (com el [[llaüt]]) però amb la part posterior plana com la [[guitarra]]. Justament el nom [[guitarra]] i el de cítara tenen un origen comú, i comú també al d'altres instruments com per exemple el [[sitar]], amb màstil i cordes simpàtiques. Altres instruments de noms semblants com el de ''cítola'' ([[italià]]) i ''gittern'' ([[anglès]]) també tenen la mateixa rel, però pertanyen al grup dels [[llaüt]]s, és a dir, que tenen un màstil.
 
A l'[[Edat Mitjana]] va ser una tipologia d'instruments molt utilitzada; habitualment rebia el nom de [[saltiri]], nom amb el qual se'l va conèixer fins aproximadament el [[segle XVIII]] en els àmbits de la música més erudita.
 
La cítara és un instrument de corda que se sosté sobre els genolls o en una taula i que es punteja. Algunes cordes poden ser xafades (com en la guitarra actual) i altres tenen altura fixa i són usades per a acompanyament. És un instrument folklòric d’d'[[Europa central]]. El tema de la pel·lícula ''El Tercer Home'', compost i interpretat per Anton Karas, és una de les composicions escrites originàriament per a cítara més famoses de tots els temps.
 
Modernament, la cítara, en moltes de les seves variants tradicionals en diverses regions d'Europa central, té forma trapezoïdal i el nombre de les seues cordes varia de 20 a 30. Es toca amb una pua o [[plectre]]. És d'un grandària superior al [[violí]] encara que n'hi ha de diverses mides.