|
==Núpcies i descendents==
El [[1178]] es casà amb [[Elvira de Subirats]] amb la qual va tenir una única filla, anomenada [[Aurembiaix]]. En els primers temps d’aquestd'aquest matrimoni, Ermengol i la seva esposa van tenir algunes desavinences. En el mes d’agostd'agost de l’anyl'any [[1203]] es van reconciliar.
* la infanta Aurembiaix ([[1196]]-[[1231]]), '''[[comtessa d'Urgell]]'''.
Ermengol VIII: Començà regnar tot seguit de la tràgica mort del seu pare. Va tenir multitud de qüestions i conflictes, primer amb el comte rei, i desprès amb el vescomte [[Ponç de Cabrera]] i amb el [[comte de Foix]]. Durant el seu regnat s'inicià el declivi de la casa d'Urgell, amb els freqüents enfrontaments amb els [[vescomtat d'Àger|vescomtes d'Àger]].
Al principi del seu regnat, [[Alfons el Cast|Alfons I]] ajudà Ponç de Cabrera contra el comte d’Urgelld'Urgell. El comte rei aconseguí alliberar Ponç, qui estava pres a [[Castella]].
En l’anyl'any [[1191]], l’aspectel'aspecte de la lluita canvià. Ermengol i Alfons I es reconciliaren, i Ponç de Cabrera caigué en desgràcia del comte rei. Pel mes d’agostd'agost del 1191 hi hagué una concòrdia, a [[Lleida]], entre Alfons I i Ermengol VIII, per a la partició dels castells del vescomte Ponç.
En l’anyl'any [[1197]] començà la guerra entre el comte Ermengol VIII d’Urgelld'Urgell i el de Foix, [[Ramon Roger]], en la qual intervingueren diversos nobles. Entre els que es declararen contra el comte d’Urgelld'Urgell hi havia [[Ramon de Cervera]].
El comte de Foix, ajudat pels [[albigesos]], va devastar el comtat d’Urgelld'Urgell, cap l’anyl'any [[1198]]. La vila de [[La Seu d'Urgell|la Seu]] i la catedral van ésser saquejades. L’analistaL'analista [[Pere de Vaux-Cernay]] conta que els canonges urgel•litansurgel·litans van ésser assetjats per fam i van haver d’obrird'obrir les portes als assetjadors, els quals només deixaren els murs.
[[Pere I]], que segons antics pactes havia d’ajudard'ajudar al comte d’Urgelld'Urgell contra el comte de Foix, va excusar-se’nse'n (any [[1200]]).
En una junta de barons i prelats celebrada als 6 de juny de 1199, a [[Barcelona]], Pere I pactà un conveni amb el vescomte [[Guerau de Cabrera]], pel qual aquell es declarà home fidel i lleial al rei.
Als 19 de juny del [[1202]], hi hagué una batalla al camp d’d'[[Agramunt]], entre [[Ramon de Cervera]], qui duia una host de quatre mil peons i alguns cavalls, i els veïns de la vila, que sumaven vuit cents peons. Ramon fou derrotat. Hom creu que la seva derrota va ésser deguda a la defecció d’unad'una part dels seus parents i contributs.
Als 26 de febrer del [[1203]], el comte d’Urgelld'Urgell aconseguí una nova victòria, i caigueren presoners el comte de Foix, el vescomte [[Arnau de Castellbò]] i altres barons catalans.
En el mes d’agostd'agost de 1203, a Lleida, Pere I signà un conveni amb el comte d’Urgelld'Urgell, sobre la qüestió que hi havia amb el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, per al lliurament d’aquestsd'aquests dos personatges.
Pel més de setembre del dit any es va fer la pau.
Tanmateix, en els anys [[1204]] i [[1205]] hi hagué noves desavinences entre el comte d’Urgelld'Urgell i el de Foix. En el [[1206]] s’arribàs'arribà a un acord.
A principis del mes de febrer del 1206, Pere el catòlic va celebrar un conveni amb [[Pere Ferrandis]], sogre de Guerau de Cabrera, sobre la qüestió del comtat d’Urgelld'Urgell. El comte-rei va prometre a aquell d’ajudard'ajudar-lo a adquirir el comtat. Pere I devia a Pere Ferrandis quantitats importants.
El [[1206]] s'obrí un període de torbament de l'ordre per les ambicions de Guerau IV de Cabrera, aspirant a la successió del comtat enfront dels drets de la pubilla, Aurembiaix.
Als 8 de maig del 1208, Pere I signà, a precs del comte d’Urgelld'Urgell, una prometença a favor de la muller d’aquestd'aquest, Elvira de Subirats, d’ajudard'ajudar-la contra els seus enemics i assegurar-li la possessió dels béns que havia rebut del comte en concepte d’esponsalicid'esponsalici.
Ermengol III va morir en la tardor de l’anyl'any [[1209]]. Amb ell va acabar-se la línia masculina dels comtes d’Urgelld'Urgell, descendents de Guifre I.
El comte havie fet hereva del comtat, en defecte de fills barons, a la seva filla única Aurembiaix.
La seva vídua restà posseïdora, per vida, del comtat d’Urgelld'Urgell.
==Referències==
| 