Kwakiutl: diferència entre les revisions

Els '''kwakiutl''' són un conjunt de tribus índies que parlen [[llengües wakash]]. El seu nom vol dir “platja"platja al costat nord del riu”riu". Es dividia en tres grups: '''haisla''' o kitimat, '''hailtzuk''' o Oowekyala (que comprèn els subgrups bellabella, xachais i wikeno) i '''kwakiutl'''.

Es creu que vers el 1700 eren uns 15.000 individus, però foren reduïts per l’alcoholl'alcohol i les malalties primer a 6-7.000 el 1835, a 2.300 el 1885 i a 1.039 el 1920. D’acíD'ací augmentaren a 1.482 el 1940 i a 2.500 el 1960, dels quals el 75 % tenien menys de 32 anys. El 1980 hi havia 1.000 haisla (dels quals 250 parlaven la llengua nadiua), 1.200 hailtzuk (dels quals la parlaven 450) i 3.500 kwakiutl (dels quals la parlaven un miler), en total 5.700 individus. El 1990 eren 4.000 kwakiutl i 2.500 haisla.

D’antuviD'antuvi, el rangle era determinat per herència de noms i privilegis tals com el dret a cantar certes cançons, a usar determinades crestes i a dur certes màscares cerimonials.

Cada societat tenia una sèrie de danses ranglades que dramatitzaven experiències ancestrals, amb éssers sobrenaturals que eren descrits com a donadors de regals de cerimònies prerogatives com cançons, danses, noms i similars, que des d’aleshoresd'aleshores esdevenien propietats hereditàries. Les danses '''tseyka''' fetes amb cerimònies d’hivernd'hivern (o danses '''hamatsa''') feien referència a les experiències amb els esperits que s’haviens'havien enfrontat a l’esperitl'esperit caníbal superior '''Bakhbakwalanooksiwey''', qui era atès per uns ocells capaços de menjar-se un home. Durant la dansa amb màscares creien es confonia el terrestre amb el sobrenatural.

Establits a la seva zona de ben antic, foren visitats per primer cop per l’espanyoll'espanyol [[Juan Pérez]] el 1774 en el vaixell Santiago després de visitar els [[haida]], per l’anglèsl'anglès Cook el 1778 i pels nordamericans [[Robert Gray]] i [[John Kendrick]] el 1788.

El 1790 se celebrà la Convenció Nootka, que regularia enl comerç a la zona entre britànics i espanyols. Així, el 1792 els visitaria [[George Vancouver]], qui signa un acord comercial amb el cap Charles de Lekwiltok, i els manté sota l’òrbital'òrbita britànica.

D’aquestaD'aquesta manera, el 1824 els britànics de la Hudson Bay Co hi fundarien Fort Vancouver, que serà seguit de [[Fort Rupert]] el 1849. Això provocaria el 1850 un fort augment de la població blanca, amb el de l’alcoholl'alcohol i la prostitució.

El 1835 van mantenir una guerra amb els [[bellacoola]] per l’esclavatgel'esclavatge, i el 1865 un grup de comerciants russos atacà Fort Rupert, tot destruint les viles índies. Aquest fet, agreujat amb les diverses epidèmies que patiren entre el1860 i el 1870, els va delmar molt.

Així s’iniciàs'inicià la persecució legal cotnra ells. L’'''Indian Act of Canada''' del 1876 els prohibia celebrar el [[potlacht]], tot i que els primers arrestos no es produirien fins el 1889. El 1880 decidiren parcel·lar llurs terres i el 1886 foren visitats per l’antropòlegl'antropòleg [[Franz Boas]], qui en va estudiar costums i folklore.

El 1930 participarien en la fundació de la [[Native Brotherhood of British Columbia]], i el 1936 en la '''Pacific Coast Native Firhsermen’s Association''', que s’uniriens'unirien en una sola organització el 1942 i que des del 1946 editaria el diari '''Native Voice'''.

El 1969 s’aprovarias'aprovaria l’'''Indian Paper''' i començaren a rebre instrucció i escolarització en llengua nadiua, però hi ha molta pobresa entre ells. El membre més destacat de la tribu és [[David Neel]]