Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 1:
'''Pedro Afán de Ribera y Portocarrero''', o ''Perafan de Ribera'' ([[Sevilla]], ? – [[Nàpols]], [[2 d'abril]] de [[1571]]),fou un noble espanyol, II [[marquès de Tarifa]] i primer duc d’Alcalád'Alcalá de los Gazules i [[virrei de Catalunya]] ([[1554]]-[[1558]]) i de [[virrei de Nàpols|Nàpols]] ([[12 de juny]] de [1559] - [[2 d'abril]] de [[1571]]).
Núpcies i successions
Va estar casat amb Leonor Ponce de León, filla dels marquesos de Zahara, amb la que no va tenir cap fill. Si que va tenir fills naturals:
Línia 5:
*Amb Luisa de Mosquera, a Catalina de Rivera marquesa de Malpica.
== Virrei de Catalunya ==
A primers de maig de 1554 fou nomenat virrei de Catalunya. Al juny, la flota francesa i musulmana estan a punt d’atacard'atacar la costa catalana. El virrei inicia una campanya de repressió contra el bandolerisme destruint les cases dels que es consideraven col·laboradors i protectors.
 
== Virrei de Nàpols ==
Fou destinat per [[Felip II d'Espanya]], després de l’experièncial'experiència com a [[virrei de Catalunya]], a fer-se càrrec del [[Regne de Nàpols]], ocupant el lloc del lloctinent general, el cardenal Bartolomé de la Cueva de Albuquerque.
Va tenir que afrontar una dura carestia (que colpirà el regne repetidament els anys successius, amb epidèmies i terratrèmols). Amb tot es mostrà més atent a les operacions de repressió de ''l’[[heretgia valdense]]'' que a [[Calabria]] causà 2.000 víctimes.
Va intentar sense resultats, la introducció de la [[Inquisició]] a [[Nàpols]], ja sigui per la dura reacció del poble que mai va estar d’acordd'acord amb l’execuciól'execució dels [[heretge]]s, o ja sigui per la decisiva intervenció de [[Paolo Burali d'Arezzo]], futur [[arquebisbe de Nàpols]].
Defensà intensament la prerrogativa reial que s’enfrontavas'enfrontava a la ingerència de l’Esglésial'Església, rebutjant de fer públics alguns documents conciliars i de publicar la butlla papal In coena Domini.
Fou poc perceptible pels seus conciutadans, llevat de l'augment dels impostos fiscals. Per contra no va afrontar de forma rigorosa el fenomen del [[bandoler]]isme que afligia el regne. El balanç del seu virregnat fou considerat negatiu.
Va morir a [[Nàpols]] el [[2 d’abrild'abril]] de [[1571]] i va estar traslladat a la seva ciutat natal de [[Sevilla]].
A la seva mort el virregnat de Nàpols fou gestionat breument per un ''Consell col·lateral'' liderat pel marquès de Trevico fins l’arribadal'arribada del nou virrei el cardenal Antonio Perrenot de Granvela.
 
[[Categoria:virreis de Catalunya]]