Planejament urbanístic: diferència entre les revisions

El '''planejament urbanístic''' és la disciplina de planificació de l'ús del sol que abasta aspectes de la construcció i de les activitats socials dels municipis i comunitats. Altres disciplines treballen a una escala inferior, com ara l’[[arquitectura]], el [[paisatge urbà]] i el [[disseny urbà]]. En sentit contrari, la [[planejament regional]] o metropolitana, és l’instrumentl'instrument que planifica àmbits supra-municipals, especialment a les àrees d’influençad'influença de les grans ciutats.

El planejament urbanístic neix com a disciplina a mitjans del [[segle XIX]], no obstant el creixement de moltes ciutats al llarg de la història ja s’havias'havia produït seguint uns determinats criteris de disseny i funcionalitat predeterminats a la construcció.

Quan l’[[agricultura]] s’implantas'implanta a les societats [[nòmada|nòmades]], apareixen els assentaments permanents de la població. Les primeres ciutats neixen amb una orientació comercial, defensiva i com a centres de redistribució de la producció agrícola. L’assentamentL'assentament dels habitatges i centres d’activitatd'activitat s’ubiquens'ubiquen de forma desordenada al voltant de camins i rius en funció de l’oportunitatl'oportunitat. Cap al tercer mil·leni aC. trobem els primers indicis de planejament i gestió urbana a [[Ur]] entre el [[Tigris]] i l’[[Eufrates]] a l’actuall'actual [[Iraq]] i a l’''Indus Valley'', l’actuall'actual [[Índia]]. Els carrers d'aquestes primeres ciutats sovint es pavimentaven i es traçava una incipient trama urbana amb carrers en angles rectes. També existia certa zonificació funcional separant zones d’activitatd'activitat comercial, residencials, etc.

El planejament urbanístic, en tant que disciplina que s’avanças'avança i predetermina com i quins han de ser els espais, les construccions públiques i privades i les infraestructures, ha de contemplar criteris:

* Estètics: que fixin el perfil urbà, la imatge global determinant aspectes de la distribució de la trama urbana i, molt especialment, de les limitacions constructives i de l’ocupaciól'ocupació de l’espial'espia públic amb senyals, quioscs, mobiliari urbà, etc.

* Concentracions socials: evitant la creació de suburbis sense un nivell adient de serveis o la creació de guetos amb concentracions de població amb dificultats d’integraciód'integració social.

* Mobilitat: resulta obvi que l’evoluciól'evolució de necessitats de mobilitat i el tipus de transport canvien a una velocitat superior a la capacitat de les vies per adaptar-se. No tant sols cal preveure un creixement en el dimensió (carrers per cavalls a carrers per a cotxes), sinó també una capacitat d’adaptaciód'adaptació a altres usos (zones comercials peatonals, àrees d’ocid'oci impensables fa només 50 anys, etc.).

* Factors ambientals i de creixement sostenible: Els aspectes relacionats amb els subministrament de serveis, sanitaris, espais verds, contaminació atmosfèrica i sonora, són factors a tenir present al moment dels planejament a fi de tenir capacitat per a poder atendre les demandes socials sense perjudicar l’entornl'entorn.