Rogatives: diferència entre les revisions

Principalment les rogatives es fan per demanar [[pluja]] ‘pro pluviam’, però també per demanar que s’acabis'acabi. A vegades per a buscar remei a [[plagues]] del camp, etc.

El "temps", primordial per l’ [[agricultura]]...s’escapas'escapa encara del control de la tècnica, ara per ara incapaç de fer ploure quan convé i on convé.

Es perd en el temps. En la [[República Romana|Roma antiga]] es feien festes en honor de la deessa ''Robigo'' o ''Robigus'' amb processons pels camps per tal que tingués cura dels prats. Coincidint amb les dates del calendari, el catolicisme invocà desprès a sant Marc (25 d’ d'abril) amb la mateixa finalitat, establint una litúrgia: [[lletanies dels sants]], processó i benedicció del terme de cada parròquia . Les "[[Robigàlia|Robigalies]]" es converteixen en rogatives.

Per a dominar "el temps" l’homel'home acut als déus. Es així com els [[sacerdots]] de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els déus.

== Organització d’unad'una rogativa ==

Quan hi ha una [[angoixa]], els representats ó caps del pobles dirigeixen una [[súplica]] a la clerecia. Aquesta estudia la conveniència, el programa de l’ l'actuació i el grau de necessitat. En funció d’aquestd'aquest estudi s’organitzas'organitza la pregària.

Centrant-nos ja en l’àmbitl'àmbit del [[cristianisme]], i per demanar pluja, s’estableixens'estableixen els següents graus:

2on. Si no s’acabas'acaba la sequera, es busca un sant de categoria superior, i es fa

més viva la pregària davant de la imatge plantada a l’ l'altar major ó exposant alguna [[relíquia]].

3er. S’organitzaS'organitza una processó pel poble presidida per la imatge del sant.

5è. En casos molt extrems i també molt rars, s’organitzas'organitza una peregrinació a

Encara que molts arxius parroquials han sofert vandalisme i que molts arxius de cofraries tutelats pel respectiu secretari, s’hans'han esllanguit i perdut en hores baixes, n’hann'han perdurat d’altresd'altres. El material del que es disposa permet avui estudiar els cicles de sequeres i establir-ne un ordre d’importànciad'importància subjectiva de cinc graus.

· En el s. XVI les rogatives per pluja es repeteixen amb una [[cadència]] d’unsd'uns vint anys i desapareixen cap al final de segle coincidint amb un període d’ d'inundacions.

· La cadència de les rogatives en el s. XVIII fins a mig XIX és ràpida, l’ l'interval podria estimar-se en menys de deu anys.

· A mig segle XIX hi ha un altre període d’ d'inundacions, al que segueix a finals de segle altra cop la sequera.

· Hi ha indicis de què desprès de períodes plujosos creixen les rogatives per combatre les plagues, en general d’ d'erugues.

Quan s’entras'entra en el segle XX la meteorologia es converteix en [[ciència]] i les dades queden sistematitzades. Tot i així, aquesta ciència, que ha començat a descobrir la lògica de l’ l'encadenament de fets, està encara lluny de controlar els fenòmens.

Les rogatives s’hans'han anat repetint fins ara mateix.