Setge de Borriana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 40:
Encara que s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues, la plenitud de la vila de [[Borriana]] se situa entorn del [[segle IX]] com una important plaça àrab de muralla circular que va rebre el nom de Ciutat Verda per la seva situació enmig de la Plana.
 
El [[1229]] [[Balansiya]] havia caigut en poder de [[Zayyan ibn Mardanix]], cabdill local de l'oposició contra els [[almohade]]s, i el destronat [[Sayyid Abu Zayd]] havia hagut de fugir cap al [[Regne d'Aragó]], on era un simple cortesà. [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] pogué plantejar així la conquesta de València com una mera intervenció en la guerra civil dels musulmans. Dos cavallers aragonesos, [[Hug de Follalquer]], mestre dels hospitalers, i [[Blai d’Alagód'Alagó]], que acabava de [[Conquesta de Morella|conquerir Morella]] després de tornar d’unsd'uns anys d’exilid'exili a [[Balansiya]] feren saber a Jaume el Conqueridor, que pocs anys abans havia [[Conquesta de Mallorca|conquerit Mallorca]] en només tres mesos ([[1229]]), de les excel·lències del regne musulmà de València i l’animarenl'animaren a conquerir-lo a [[Alcanyís]] el [[1233]]. Es decidí que la campanya s’inciarias'inciaria amb la conquesta de [[Borriana]] el mateix any.
 
El primer contingent, liderat pel rei, el comandaven<ref>{{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre III| urlcapítol = http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.238| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico | isbn = | data = 2003 | ref =}}</ref> [[Bernardo de Monteagudo]], [[Pero Ferrández d'Açagra]] i [[Eximén Pérez de Tarazona]] amb un total d'uns cent-vint cavallers, que van sortir de [[Terol]] agafant el camí de [[Xèrica]], [[Morvedre]] i [[Torres Torres]].