Turquestan (desambiguació): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: da:Turkestan
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 19:
Després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], els bolxevics van prendre el poder polític a [[Taixkent]], la capital (octubre del [[1917]]). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l'autonomia. El cor de l'oposició musulmana fou la [[vall de Fergana]]. Al començament de [[novembre]] del [[1917]] va tenir lloc allí el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de [[Lenin]] als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d'autodeterminació d'acord amb un model concret per a l'Àsia Central, va decidir formar un govern de base musulmana ([[novembre]] de [[1917]]) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom", encara que fou conegut com a Govern de [[Kokand]], del nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el [[1876]].
 
El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar únicament una part del país, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A més a més, el govern estava situat al Turquestan rus, una zona sota el control directe de Rússia, i va tenir poca repercussió en les poblacions dels estats protegits de [[Khiva]] i [[Bukhara]]. Tot i així, la sort de la regió de l'Àsia central russa depenia de l'èxit d'aquest govern. La formació del govern de Kokand va coincidir amb la rebel·lió dels musulmans contra Rússia en altres indrets de l'antic Imperi: [[Baixkíria]]-[[Tartària]] va declarar la seva autonomia el [[gener]] de [[1918]], i els tàrtars de l'[[Azerbaidjan]] també actuaven de forma independent. Tot i la crida de Lenin a l'autodeterminació, el govern de Kokand fou vist com a traïdor per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqüentment, les autoritats de Kokand van apel·lar als bolxevics de [[Petrograd]] demanant suport, però l'enviat de Lenin, [[Iosif Stalin]], els va indicar que si la població musulmana no s’integravas'integrava en el govern soviètic de Taixkent voluntàriament, ho farien ells mateixos per la força. Això va intensificar l'oposició de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de [[gener]] del [[1918]] i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la població es va armar per defensar-se. El [[20 de febrer]], la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit després de només tres mesos.
 
Les tropes bolxevics van procedir a la matança d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provocà una revolta general i espontània en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cotó de tota la vall (el cotó era la base de l'economia local). L'[[abril]] del [[1918]] la rebel·lió s’havias'havia estès; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que després fou el moviment [[Basmatxi]].
 
La República Soviètica del Turquestan fou creada el [[30 d'abril]] de [[1918]] amb capital a Taixkent i dins d'una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia. El [[setembre]] de [[1920]] es va convertir en República Socialista Soviètica i va ingressar com a constituent a la [[Unió Soviètica]]. L'[[11 d'abril]] de [[1921]], la República va esdevenir una república socialista soviètica autònoma dins Rússia. L'[[octubre]] de [[1924]] es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a [[República Socialista Soviètica del Tadjikistan|República Socialista Soviètica]] el [[5 de desembre]] de [[1929]]) i les regions de Samarcanda, [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Amu Dària]] i [[Sir Dària]] van passar a formar part d'una nova república socialista soviètica anomenada [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan|Uzbekistan]], de què el nucli central eren les repúbliques de Khwarezm ([[Khiva]]) i [[Bukhara]]); separades d'aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos depenent de Rússia (que el [[5 de desembre]] de [[1936]] es va convertir en la [[República Socialista Soviètica del Kirguizistan]]) i la regió autònoma de [[Karakalpakistan]] (que va passar a dependre de la República Autònoma del [[Kazakhstan]] fins el [[1932]], quan es va convertir en República Autònoma dins de la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RFSS Russa]], i el [[1936]] va passar definitivament a l'Uzbekistan). El Turquestan va desaparèixer com a república el [[27 d'octubre]] de [[1924]].