Txetxens: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 11:
Els '''Txetxens''' ([[txetxè]]: {{unicode|Noxçi}}, singular {{unicode|Noxçuo}}) són el grup ètnic nadiu més gran originari del [[Caucas]] del Nord.
 
S’anomenenS'anomenen a si mateixos ''nakhtxe'' (en plural ''nakhtxui'' "els homes") parlen el [[txetxè]], un idioma caucàsic, relacionat amb l’[[ingúix]] i el [[lesguià]],
 
Segons el cens soviètic del 1989, eren 958.000 individus, dels quals el 80,02 % parlava la llengua ètnica (segons dades del 1979 eren 756.000 individus)
 
Ocupen el territori entre els rius [[Terek]] i Aktash, i es divideixen en tres tribus: Ankhe, Galgai i Itxkeri, i parlen set dialectes: ploskostnoi, akka, ksita, txerberbi, melkha, ittumkala i galatxog. De totes elles, l’akkal'akka mostra una parla de transició cap a l’ingúixl'ingúix, que d’antuvid'antuvi era una secció dels txetxens.
 
Els txetxens eren 407.734 al cens de [[1939]] (a part dels 92.074 ingúixos). Després de la deportació de [[1944]] els txetxens van poder tornar al seu país entre [[1957]] i [[1960]] però el 1958 encara eren minoria dins la república, que tenia un total de 700.000 habitants majoritàriament russos.