El '''vescomtat d'Oloron''' fou una jurisdicció feudal de [[Gascunya]] centrada en l'antiga vila romana d'Iluro ([[Auloron]]) format per les Valls de [[Baretós]], [[Vall d'Aspe|Aspe]] i [[Ossau]].
El [[819]] Llop fou reconegut com a comte d’unad'una part de Gascunya i va repartir els seus dominis entre dos fills: Donat, que va rebre el [[comtat de Bigorra]], i Cèntul, que va rebre el [[vescomtat de Bearn]]. En aquest repartiment no es va incloure Auloron, a tocar del Bearn, que va quedar en mans de la branca ducal fins la mort de Sanç IV, en que va deixar aquestes terres, junt amb les de Dacs, Orte, Tursan i Gabardà, al seu fill Aner, que segurament ja les governava abans amb el títol de vescomte de Gascunya. Aner va morir vers el [[978]] i a Auloron, Dacs i Orte el va succeir el seu fill Llop, que va morir vers el [[985]], deixant repartida l'herència: al seu fill Arnau I li va deixar el [[vescomtat de Dax]] amb Orte, i al fill Aner li va deixar Auloron. Aner va governar fins el [[1009]], menys un període en que el vescomtat fou usurpat per Cèntul III de Bearn (abans del [[1004]]). No va deixar fills, només una filla anomenada Àngela que estava casada des no feia massa amb el nét de Cèntul III, Cèntul IV el vell (mort [[1058]]) amb el que Auloron va quedar incorporat permanent al Bearn. El [[1077]] el Bearn, incrementat amb el [[vescomtat d'Acqs]] i terres a Orte i [[Sàlies]], va ser rellevat pels ducs d'Aquitània dels seus deures feudals i va esdevenir plenament independent.
