Àvars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 9:
|related= [[Llengües caucasianes del nord-est|Caucasians del nord-oest]]
}}
Els '''àvars''' (turc ''avarali'' = inestable, vagabund) són un poble del [[Caucas]] que viu principalment al [[Daguestan]]. Són de religió musulmana sunnita xafïta, i el seu nom prové de l’[[àzeri]] ''avarali'' (“rodamón”"rodamón"), però ells s’anomenens'anomenen a si mateixos ''maarulal''. Ocupen els districtes de Buynarsk i Khasavjurt ([[Daguestan]]), però també n’hin'hi ha a Bilokani i [[Zatakali]] ([[Azerbaitjan]]), i a les conques dels rius Koysu d’Andid'Andi, Koysu Avar, Kara Koysu i Tleyserukh. Els arcis o arčis, els [[andis]] (andis propis, akhwakhs, bagulals, botlikhs, godoberis, camalais, karates i tindis) i els [[dido]] (disos propis, tzezes, bezetes, kharshis, ginukhs i khunzals) formen pàrt del grup àvar però constitueixen nacionalitats separades.
 
L’''Avaristan'' ocupa la part muntanyenca i poc accessible del Daguestan Central, on encara es dediquen a la ramaderia trashumant de xais, i a les valls, de petits horticultors en terrasses. L’artesanatL'artesanat tradicional és molt desenvolupat: teixit de llana, tapissat, treball de coure (auls de Yosetli i Chichiali), cuir, orfebreria i fusta (auls d’Untsukuld'Untsukul i Betsada), ferreteria artística (auls Sagratl’, Golotl’ i Kakhib). La industrialització s’iniciàs'inicià el 1936.
 
Els àvar es divideixen en dos grups (abans federacions de tribus o bo) que al seu torn es divideixen en clan (kibil):
Línia 23:
Dibir, cadi de Khunzak (1747-1827) que va crear un alfabet àrab per l'àvar, i així la literatura àvar va donar algunes figures destacant Muhammad ibn Musa de Kudatli (mort 1708, que va escriure en àrab), el mateix Dibir, Mahmud de Betl-Kathab (1873-1919) i Hamzat Tsadasa (1873-1951) premi Lenin el 1950. L'àvar l'utilitzen com a segona llengua les tretze nacionalitats del grup andi-dido i algunes altres.
 
Pretenen haver estat islamitzats pels àrabs. Segons una tradició llegendària, el islam havia estat introduït per l’emirl'emir [[Abu Muslim]] a Khunzak, on encara es mostra la seva tomba i la seva espasa. Realment, la tradició el confon amb [[Abu Maslama]], qui hauria arribat al país en el segle XI. En aquest segle el cristianisme i el judaisme i predominaven i de fet el cristianisme de ritus georgià hi va persistir fins al segle XVI. En aquest segle XI l'aul de Tanush (ciutat que era capital del principat àvar dels Nutsal, vassall dels [[Kazi Kumuk]]), va esdevenir la primera fortalesa musulmana al seu territori i centre de la islamització del país. Sembla que els governadors àrabs de [[Khunzak]] van esdevenir independents i que finalment van originar el khanat Àvar al final de la curta dominació otomana del [[1558]] al [[1606]].
 
Vegeu: [[Khanat Àvar]]