Partit Comunista dels Països Baixos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
El seu paper en la revolució indonèsia de 1930 li va fer guanyar 4 escons a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1933|eleccions de 1933]], un d'ells el nacionalista indonesi [[Rustam Effendi]]. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1937|de 1937]] els va mantenir. Després de l'ocupació [[nazi]] el 15 de maig de 1940 organitzaren el moviment clandestí de resistència i fundà el ''Raad van Verzet'' (Consell de Resistència), el diari ''De Waarheid'' (la Veritat) i organitzà una [[vaga general]] el 1941. Uns 2.000 militants del partit van morir-hi a mans de la [[Gestapo]] o en lluita.
== Postguerra i guerra freda ==
Després de la [[segona guerra mundial]] en fou nomenat cap [[Paul de Groot]], i participà amb un ministre al gabinet Schermerhorn, i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1946|eleccions de 1946]] va obtenir l'11 % dels vots gràcies a la seva popularitat durant la resistència. Però en començar la [[guerra freda]] aquesta va decaure, sobretot després del [[cop de Txecoslovàquia de 1948]], i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1948|eleccions de 1948]] va perdre dos escons i dos més a les de 1952. El 1956 donaren suport la [[Revolució hongaresa de 1956|invasió d'Hongria]] i la seu del partit a [[Amsterdam]] fou atacada per una multitud. Alhora, el 1958 deixaren el partit els ''Bruggroep'' com [[Gerben Wagenaar]] i [[Henk Gortzak]], acusats de ser agents de la CIA, i fundaren el [[Partit Socialista dels Treballadors (Països Baixos)|Partit Socialista dels Treballadors]], que el 1959 s'integrà en el [[Partit Socialista Pacifista]], creat el 1957 amb dissidents del [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1959|eleccions de 1959]] el CPN restà reduït a 3 escons.
[[Categoria:Partits polítics comunistes]]
| |||