Dret a la sexualitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Tinc el permís de la WAS, en sóc membre a través de la Societat Catalana de Sexologia i sóc el traductor al català. Si l'Alonso fa el favor de treure l'avís, continuaré amb l'article.
SEXUALITAT I DECLARACIÓ DELS DRETS SEXUALS
Les persones neixen lliures com cadascuna de les seves manifestacions i característiques, inclosa la sexualitat, fet que caldria respectar arreu. En efecte, la sexualitat neix lliure amb la persona, però hi ha una rápida preocupació social per canalitzar-la i controlar-la. En la nostra tradició cultural i en d’altres, aquest control ha arribat a ser ofegador i alienant. Són també freqüents les condemnes i/o discriminacions socials o legals per qüestions d’estricta llibertat individual quant al control i ús del propi cos.
De sempre ha interessat controlar la sexualitat de les persones, -el motiu bàsic d’aquest fet és lograr-ne el domini i la subordinació a altres interessos-, al mateix temps que han donat diferents arguments per justificar-ho.
Com a resultat i centrats en la nostra cultura, moltes persones s’han vist abocades al paper de vigilants d’una moral imposada, en la seva persona i al seu entorn. Les consignes interioritzades impedeixen el lliure gaudiment de la sexualitat i enverinen moltes relacions humanes a causa dels intents controladors i a la resistència o la resignació que poden generar.
No podem negar el paper de la sexualitat en la construcció de les diferents societats humanes, ja que la necessitat de relacionar-se i de tenir cura de la descendència és la base de la cooperació entre els individus.
Aquesta cooperació no ha d’acabar, però, amb la llibertat individual de decisió, ja que, d’altra banda, diferents societats han adoptat pautes de comportament sexual diverses i han aconseguit un grau de benestar similar.
El repte pendent és saber si serà possible aconseguir la convivència i la tolerància de fets sexuals diferenciats en les anunciades societats multiculturals, com un més dels aspectes convivencials i de mutu respecte.
La recuperació arreu del dret a la pròpia sexualitat, que en cap cas atempta contra el dret d’altres persones, l’hem de considerar com un més dels Drets Humans. La declaració que presento tot seguit és un seriós intent, per part de l’Associació Mundial de Sexolgia (que agrupa especialistes en Sexología d’arreu del món), que totes les nacions adoptin, promoguin i defensin amb tots els mitjans de què disposin la següent declaració, feta en el marc del Congrés Mundial de Sexología de València (1997) i revisat i aprovat en el de Hong-Kong (1999).
| |||