Obre el menú principal

Canvis

12 octets eliminats ,  fa 10 anys
m
Robot elimina tags – i —
 
== Biografia ==
=== Primers anys (1860 – 1887) ===
Wolf va nàixer a Windischgraz (avui [[Slovenj Gradec]]), part d'un enclavament de llengua alemanya situat a [[Eslovènia]], de mare eslovena (Katherina Orehovnik) i pare germànic (Philipp Wolf). La seua família s'anomenava originàriament 'Vouks', però van canviar el cognom a la forma alemanya 'Wolf'. Es considera Hugo Wolf com a austríac atès que va rebutjar els seus orígens i va passar la major part de la seua vida a [[Viena]], esdevenint un representant destacat de les noves tendències germàniques en el camp del [[Lied]], unint l'expressivitat, el [[escala cromàtica|cromatisme]], i les innovacions dramàtico-musicals de [[Richard Wagner]].
 
El 1887 va abandonar la seua activitat com a crític i va començar a compondre més. Potser no conscientment, les primeres cançons produïdes després del seu lapse compositiu, van ser sobre els textos de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], Eichendorff, i von Scheffel que parlen sobre el tema de la resolució i la força per enfrontar-se amb l'adversitat. Poc després, Wolf va completar la ''Italienische Serenade'', que hom considera una les les seues primeres obres de maduresa, quan el seu estil estava completament definit. Només una setmana després de la seua estrena, el pare de Wolf va morir, deixant el compositor completament enfonsat, sumint-lo en un altre període d'inactivitat que duraria un any.
 
=== Maduresa (1888 – 1896)===
1888 i 1889 van ser els anys més productius de Wolf, i un punt d'inflexió en la seua carrera. Després de la publicació d'una dotzena de cançons l'any precedent , Wolf va prendre la decisió de reprendre la composició i va intal·lar-se a la casa d'esplai dels Werner - família que Wolf coneixia des d'infant - a [[Perchtoldsdorf]] (a curta distància en ferrocarril des de Viena), amb l'objectiu d'aïllar-se i de treballar en soledat. Ací va compondre els Lieder sobre poemes de [[Eduard Mörike|Mörike]], en una pau acollidora. Després d'una curta interrupció, va canviar de casa, aquesta vegada a la casa d'esplai dels Eckstein, on va compondre els Lieder sobre textos de [[Joseph von Eichendorff|Eichendorff]] i després els 51 lieder sobre Goethe, que van veure la lum el 1889. Després d'unes vacances d'estiu, va compondre l' ''Spanisches Liederbuch'' (Llibre de cançons espanyoles) l'octubre 1889, però en lloc de composicions coloristes d'aroma espanyol, tan de moda en aquell temps, Wolf es va basar en poemes d'autors espanyols sovint oblidats per altres compositors.
 
Wolf havia rebutjat el [[llibret]] ''Der Corregidor'' quan li va ser proposat el 1890, però la seua determinació de compondre una òpera va fer que tancara els ulls davant els seus defectes en una segona lectura. Basat en ''[[El sombrero de tres picos (Alarcón)|El sombrero de tres picos]]'', de [[Pedro Antonio de Alarcón]], la història, d'un humor àcid, sobre un triangle amorós, podia fer que Wolf s'hi identificara: havia estat enamorat de Melanie Köchert, esposa del seu amic Heinrich Köchert, durant uns anys. (Hom especula que el seu romanç va començar a les primeries de 1884, quan Wolf va acompanyar els Köchert de vacances; però tot i que Heinrich va descobrir l'afer el 1893 va romandre com a mecenes de Wolf i no es va separar de Melanie.) L'òpera va ser composta en nou mesos i inicialment va recollir un bon èxit, però la música de Wolf no compensava la feblesa del text, i va caure en l'oblit, sense que ara per ara s'haja pogut reviscolar-la amb èxit.
 
=== Els últims anys (1897 – 1903) ===
La darrera aparició de Wolf en concert, de la mà del seu primerenc defensor Jäger, va ser en febrer de 1897. Poc després Wolf va caure en la bogeria sifilítica, amb només breus episodis de recuperació. Va deixar sis pàgines d'una òpera inacabada, ''Manuel Venegas'', el 1897, en un desesperat intent de concloure-la abans de perdre definitivament les facultats mentals. A mitjans del 1899 ja no va ser capaç d'escriure més música, i va intentar ofegar-se, sent immediatament internat en un asil de Viena per la seua pròpia i insistent voluntat. Melanie el va visitar fidelment durant del seu declivi, fins a la seua mort el [[22 de febrer]] de [[1903]] amb 42 anys d'edat; no obstant, la seua falta de fidelitat al seu espòs la va torturar tota la vida, i va acabar suïcidant-se el 1906.
 
1.201.596

modificacions