|
==Etimologia del nom==
És així com denominaven els [[antiga grècia|grecs]] a les [[illes]] habitades pels [[talaiòtic]]s. Els grecs reclutaven als foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (''gymnos'', en [[grec]] significa nu) al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com [[Licofront]], les illes dels gymnetes no podienvaren rebre altreel nom que el de Gimnèsies.
Les fonts clàssiques ([[Timeu de Tauromenion|Timeu]]) també expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de [[llentiscle]] per ungir-se. També ho feien els gymnetes (amb oli d'oliva, però) per fer exercicis físics, igual que ho feien els gimnastes (gymnoi) d'[[Olímpia]].
Més endavant, segonSegon Joan Nadal, els grecs anomenaren "Gimnèsies" a les illes majors que era així com ells anomenavan als [[foners]] (soldats que lluitaven nus). ▼Segons l'expert en llengues antigues, [[Joan Nadal Cañellas]], el vocable "Balear" ve de l'antic [[púnic]], idioma dels [[fenicis]], i significa literalment "Mestres de Llançament", o sigui, "[[Foners]]".
Els primers grecs que arribaren a les illes les anomenaren: "Kromiusa" a [[Mallorca]] (illa de les cebes), "Meliussa" a [[Menorca]] (illa del animals), "Pitiusa" a Eivissa (illa dels pins) i "Ofiusa" a [[Formentera]] (illa de les serps).
Així foren anomenades fins a l'arribada dels fenicis, els quals anomenaren [[Balears]] a les dues illes grans, que era a on ells reclutaven als [[foners]], els quals tenien fama de ser els millors dins tota la [[mediterrània]].
▲Més endavant, segon Joan Nadal, els grecs anomenaren "Gimnèsies" a les illes majors que era així com ells anomenavan als [[foners]] (soldats que lluitaven nus).
Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies o Gimnèsiques, <ref>[http://www.ajmao.org/Contingut.aspx?IdPub=1837 Ajuntament de Maó]</ref> sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes. ▼És debut als [[romans]] que les [[illes Balears|Balears]] fossin conegudes com el conjunt d'illes de l'arxipèlag. Tot i així, un cop van passar a l'[[Administració provincial romana]] es va utilitzar indistintament el topònim. Així, Livi distingeix entre ''Baliaris maior'' i ''Baliaris minor'', que posteriorment donaran lloc a les denominacion de Maiorica i Minorica, tot seguint l'accepció primigènia de la paraula.
==Referències==
▲Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies, sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.
{{reflist}}
Si bé fa 2500 anys la necessitat era saber distingir entre les illes poblades i les depoblades, entre les conqueribles i explotables i les que només podien ser objecte de transaccions o intercanvis, actualment la necessitat científica és una altra. La història natural i l'ecologia de les illes fa necessari distingir dos tipus de realitats diferents: unes illes més àrides que estarien desposseïdes de vegetació i ocupades per les aus ([[Pitiüses]]) i unes illes més plujoses amb abundant vegetació arbòria i proveïdes de mamífers (Gimnèsies). Curiosament, i potser per això s'utilitzi la mateixa terminologia que els grecs, aquests fets naturals varen condicionar el poblament humà, i pertant, expliquen la distribució restringida a les illes de [[Mallorca]] i [[Menorca]] de la cultura talaiòtica.
== Bibliografia ==
| 