Sanut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m arreglant els enllaços incorrectes mascle i masculí --> mascle (biologia) |
m arreglant els enllaços incorrectes mascle, mascles i masculí --> mascle (biologia) |
||
Línia 29:
El '''tord ver''', '''carall de rei''', '''gallet del rei''', '''lloro''', '''papagall''', '''pastanaga''', '''pastenaga''', '''sanut''', '''tord blanc''', '''xuclà''' o '''xular''' (''Labrus mixtus'') és una [[espècie]] de [[peix]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[làbrids]] i de l'[[ordre]] dels [[perciformes]].
==[[Morfologia (biologia)|Morfologia]]==
* Els [[Mascle (biologia)|mascles]] poden assolir els 40 cm de longitud<ref>Bauchot, M.-L., [[1987]]. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and [[FAO]], [[Roma]], [[Itàlia]].</ref> i les femelles 30.
* El cos és allargat i no molt alt.
* La línia lateral se situa per davall la dorsal.
Línia 36:
* Les dents faríngees s'han transformat en plaques mastegadores (comú a tots els [[làbrids]]).
* L'[[Aleta (fisiologia animal)|aleta]] dorsal és llarga i té més radis durs que blans, ambdues tenen la mateixa altura. L'anal és llarga.
* Presenta un acusat [[dimorfisme sexual]]: els [[Mascle (biologia)|mascles]] tenen el [[cap (anatomia)|cap]] blau i el cos vermell taronja amb taques blaves. Les [[femelles]] són de coloració variable (groc, taronja, vermell) amb 3-4 taques fosques alternades amb taques blanques a la dorsal.<ref>[http://fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=1375 FishBase] {{en}}</ref><ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. [[Manuals d'introducció a la naturalesa]], 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 200-201.</ref>
==[[Reproducció]]==
És [[hermafrodita]] proterogin (les [[femelles]] passen a [[Mascle (biologia)|mascles]]). La [[reproducció]] té lloc a la [[costa]] durant els mesos de [[març]] i [[juny]]. És nidificant: el [[Mascle (biologia)|mascle]] fa un [[niu]] d'[[alga|algues]] i la [[femella]] hi pon al voltant de 1.000 [[Ou (biologia)|ous]], els quals són protegits pel [[Mascle (biologia)|mascle]].<ref>[http://fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=1375 FishBase] {{en}}</ref>
==[[Hàbitat]]==
Viu en els [[alguer]]s i llocs [[roca]]llosos entre els 30 i els 200 m de fondària<ref>Gomon, M.F. i P. Forsyth, [[1990]]. ''[[Labridae]]''. p. 868-882. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, [[Lisboa]], SEI, [[París]]; i [[UNESCO]], [[París]]. Vol. 2.</ref>, però normalment hom el troba entre els 40-80 m.<ref>Quignard, J.-P. i A. Pras, [[1986]]. [[Labridae]]. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. [[UNESCO]], [[París]]. Vol. 2.</ref> És una [[espècie]] característica dels fons [[corall|coral·lígens]].
| |||