[[Fitxer:Location_GranColombia.png|frame|300px250px|right|Situació i extensió de la Gran Colòmbia: actuals Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà]]La creació d'un nou estat en els territoris de l'antic Virregnat de Nova Granada es va formalitzar al Congrés d'Angostura ([[17 de desembre]] de [[1819]]) sota la presidència de [[Simón Bolívar]]. Mitjançant l'anomenada "Llei Fonamental de Colòmbia" «les Repúbliques de Veneçuela i la Nova Granada queden des d'aquest dia reunides en una de sola sota el títol gloriós de República de Colòmbia». El país es va dividir en tres grans departaments: Cundinamarca (capital [[Bogotà]]), Veneçuela (capital [[Caracas]]) i Quito o del Sud (capital [[Quito]]). El nou estat ajudà els nuclis de resistència contra el domini espanyol, que en aquestes terres acabà definitivament amb la [[batalla de Carabobo]] (24 de juny de 1821), la [[batalla del Pichincha]] (24 de maig de 1822) i finalment amb la definitiva [[batalla d'Ayacucho]] (9 de desembre de 1824, ja al Perú).
El Congrés de Cúcuta (1821) elaborà la constitució de la República i establí la capital a [[Bogotá]]. A més, es decidí un major centralisme de l'estat, que s'enfrontà a les tesis més federalistes de bona part de polítics veneçolans i equatorians. S'establí també una nova divisió territorial, convertint els departaments en regions i dividint aquestes en departaments. S'escollí Bolívar novament president i [[Francisco de Paula Santander]] fou nomenat vicepresident.
