Capella de música: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Baix (veu)|
m Quadern d'organista
Línia 2:
 
== Antecedents ==
 
Els antecedents de les capelles de música les trobem en les escoles de cant existents en els principals monestirs i catedrals durant l'[[edat mitjana]] i les principals capelles es troben ja plenament formades i estructurades durant el [[Renaixement]].
 
== El mestre de capella ==
{{AP|Mestre de capella}}
 
El principal responsable de la capella de música era el [[mestre de capella]]. En funció del tipus de música que s'hagués de fer en aquella capella -cosa que podia venir determinat tant per l'estil predominant al moment com pel fet de si predominava la pràctica de la [[música religiosa]] o de la [[música profana]]- es buscava que la persona que tingués aquest càrrec tingués unes capacitats i aptituds o bé unes altres. En general el mestre de capella era el responsable últim del bon funcionament de la capella: responsable de determinar el [[repertori]] que interpretaria, de compondre'l en la majoria de casos, d'obtenir còpies de repertori provinent d'altres centres quan fos desitjable, d'assajar aquest repertori, d'ensenyar cant i música en general als nens o adolescents que cantaven les veus superiors en la [[polifonia]] (i en molts casos també era responsable d'altres elements referits a aquests nens com per exemple el seu aprenentatge d'uns instrument, de la seva instrucció o formació general i fins i to de la seva manutenció), de dirigir el grup en les seves interpretacions, i de representar els músics davant dels responsables de la institució a la qual pertanyia la capella.
 
Durant segles, i fins a la fi de l'[[antic règim]], el càrrec de mestre de capella va representar el màxim escalafó al qual podia arribar un [[professions de la música|professional de la música]] de manera que molts dels [[compositor|compositors]] dels segles [[segle XV|XV]] al [[segle XVIII|XVIII]] van exercir de mestres de capella. Per això era freqüent que, a més de les seves obligacions al servei de la capella, fossin requerits per a altres tasques, com exàmens, oposicions, etc.
 
== ELsEls cantors i els instrumentistes ==
 
El nombre i tipologia dels cantors i instrumentistes va variar, també, en funció dels estils i dels tipus d'institució al qual servien, atenent a si era de tipus secular o religiós, i a les despeses que aquesta institució hi dedicava.
Linha 20 ⟶ 18:
 
== Funcions de les capelles de música==
 
D'aquesta manera les capelles de música van esdevenir no sols estructures d'interpretació musical, sinó també centre de composició, de còpia i difusió de música, i les principals escoles de música d'aquest llarg període. Les famílies que descobrien unes aptituds musicals en els seus fills i els volien donar una educació musical de qualitat ben sovint els enviaven a les capelles de més anomenada, que a Catalunya durant un llarg període de temps varen ser l'[[Escolania de Montserrat]] i la [[Catedral de Barcelona]].
 
== Referències ==
* Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747 / Rifé i Santaló, Jordi. Recerca musicològica, N. 9-10 (1989) p. 359-365.
* La música a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Josep María Vilar. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1990
 
==Articles relacionats==
Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747 / Rifé i Santaló, Jordi. Recerca musicològica, N. 9-10 (1989) p. 359-365.
* [[Quadern d'organista]]
 
La música a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Josep María Vilar. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1990
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Història de la música]]