Batalla de Poitiers: diferència entre les revisions

Ja des del principi de la batalla, els anglesos simularen una retirada a llur flanc esquerre. Això va provocar una ràpida càrrega dels cavallers francesos contra els arquers. Tanmateix, ja s'esperaven això i ràpidament van atacar l'enemic, especialment els cavalls, amb una pluja de fletxes. En Froissart escriu que l'armadura dels cavallers francesos era invulnerable a les fletxes angleses, que o bé lliscaven de l'armadura o s'esberlaven en impactar. L'armadura dels cavalls, tanmateix, era feble als costats i al darrere, així que els arquers anglesos es mogueren als costats de la cavalleria i dispararen els cavalls als flancs. Els resultats foren devastadors. Aquest atac va ser continuat per la infanteria del delí, que s'involucrà en una intensa lluita, però que retrocedí per reagrupar-se. La següent onada d'infanteria, comandada sota el duc d'Orléans, en veure que els homes del delí no atacaven, es va girar i va panicar. Això deixà aïllades les forces que estaven comandades pel rei mateix. Aquesta era una força formidable, i els arquers gal·lesos ja no tenien més fletxes: els arquers s'uniren a la infanteria en la batalla i uns quants de cada agafaren cavalls per a formar una improvisada cavalleria. El combat va ser intens, però el Príncep Negre encara tenia una reserva mòbil oculta al bosc, que va ser capaç de sorprendre i atacar els francesos pels costats i la reraguarda. Els francesos temeren aquest envoltament i intentaren fugir. El rei Joan fou capturat amb tots els que l'envoltaven.

 

 

[[Categoria:Batalles]]