Diferència entre revisions de la pàgina «Irene de Grècia (duquessa d'Aosta)»

cap resum d'edició
m (Irene de Grècia, duquessa d'Aosta mogut a Irene de Grècia (duquessa d'Aosta): desambiguació)
[[Image:IreneGrèiaAosta.jpg|thub|right|La duquessa d'Aosta, el duc i la princesa Clàudia d'Orleans.]]
'''Irene de Grècia, duquessa d'Aosta''' ([[Atenes]] 1904 - [[Florència]] 1974). Duquessa d'[[Aosta]] (1939-1974). Princesa de [[Grècia]] i de [[Dinamarca]] filla del rei [[Constantí I de Grècia]] i de la princesa [[Sofia de Prússia]]. Visqué una vida molt dura com a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega.
 
L'any 1917 s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de Grècia. L'any 1923 fou comprmesa amb el príncep [[Nicolau de Romania]] compromís que fou desfet, l'any 1927 fou compromesa amb el príncep [[Cristià de Schaumburg-Lippe]] compromís que també fou desfet, i no fou fins el 1939 que es casà a Florència amb el príncep [[Aimone de Saboia, duc d'Aosta|Aimone de Saboia]], duc d'Spoleto, després duc d'Aosta.
'''Irene de Grècia, duquessa d'Aosta''' ([[Atenes]] [[1904]] - [[Florència]] [[1974]]). Duquessa d'[[Aosta]] ([[1939]] - [[1974]]). Princesa de [[Grècia]] i de [[Dinamarca]] filla del rei [[Constantí I de Grècia]] i de la princesa [[Sofia de Prússia]]. Visqué una vida molt dura com a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega.
L'any 1941 [[Adolf Hitler]] proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de Croacia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de [[Croàcia]] des de Florència. El 1942 nasqué el seu únic fill, Amadeu d'Aosta. a mesura que la [[Segona Guerra Mundial]] arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferent camps de concentració, primer a [[Pavía]] i després a [[Hirschegg]] a [[Alemanya]]. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Suïssa, mentrestant el seu marit morí a Argentina on havia marxat després del plesbicit monàrquic.
 
El retorn a Itàlia es produí el 1948 enmig d'una important penúria mateiral, tot i així fou capaç de reedreçar la hisenda dels Aosta i recuperar la majoria de les propietats agrícoles que posseïa el [[Ducat d'Aosta]]. El seu fill es casà el 1966 amb la princesa [[Clàudia d'Orleans]], filla dels [[comtes de París|comtat de París]].
L'any [[1917]] s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de [[Grècia]]. L'any [[1923]] fou comprmesa amb el príncep [[Nicolau de Romania]] compromís que fou desfet, l'any [[1927]] fou compromesa amb el príncep [[Cristià de Schaumburg-Lippe]] compromís que també fou desfet, i no fou fins el [[1939]] que es casà a [[Florència]] amb el príncep [[Aimone de Saboia, duc d'Aosta|Aimone de SaboiaSavoia]], duc d'Spoleto, després duc d'Aosta. La parella tingué un únic fill:
L'any 1972 fou declarada ciutadana d'honor de la ciutat de Florència per l'ajuda que prestà durant les innundacions de la ciutat. Morí a Florència el 1974 i fou enterrada a la finca familiar de Il Borro a la localitat d'Arezzo.
 
*SAR el duc [[Amadeu d'Aosta]] nascut el [[1942]] a [[Florència]]. Es casà en primeres núpcies amb la princesa [[Clàudia d'Orleans]] de la qual es divorcià per casar-se amb la marquessa de Regiovanni, [[Sílvia Paterna di Spedalotto]].
L'any [[1941]] [[Adolf Hitler]] proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de [[Croacia]] i així de [[1941]] a [[1943]] Irene i Aimone foren reis de [[Croàcia]] des de [[Florència]].
 
L'any 1941 [[Adolf Hitler]] proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de Croacia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de [[Croàcia]] des de Florència. El 1942 nasqué el seu únic fill, Amadeu d'Aosta. aA mesura que la [[Segona Guerra Mundial]] arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferentdiferents camps de concentració, primer a [[Pavía]] i després a [[Hirschegg]] a [[Alemanya]]. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a [[Suïssa]], mentrestant el seu marit morí a [[Argentina]] on havia marxat després del plesbicit monàrquic.
 
El retorn a [[Itàlia]] es produí el [[1948]] enmig d'una important penúria mateiral, tot i així fou capaç de reedreçar la hisenda dels [[Aosta]] i recuperar la majoria de les propietats agrícoles que posseïa el [[Ducat d'Aosta]]. El seu fill es casà el 1966 amb la princesa [[Clàudia d'Orleans]], filla dels [[comtes de París|comtat de París]].
 
L'any [[1972]] fou declarada ciutadana d'honor de la ciutat de Florència per l'ajuda que prestà durant les innundacions de la ciutat. Morí a [[Florència]] el [[1974]] i fou enterrada a la finca familiar de Il Borro a la localitat d'Arezzo.
 
 
[[Categoria:Prínceps de Grècia]]
[[Categoria:Prínceps d'Itàlia]]
4.091

modificacions