Massacre de la Cova dels Patriarques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
segons discussió. Els últims arguments estan barretjats d'atacs personals, per tant no es poden prendre en compte |
||
Línia 1:
La '''Massacre de la [[Tomba dels Patriarques]] d'Hebron''' és el nom que es donà a la matança perpetrada, el [[25 de febrer]] de [[1994]], per un colon
Baruch Goldstein —d'origen americà i capità de l'exèrcit israelià—, entrà a la mesquita disparant contra els fidels durant una pregària de les celebracions del [[Purim]] i el [[Ramadà]]. Segons informes israelians 39 persones foren assassinades i 150 ferides, mentre fonts mèdiques palestines informaren de 52 mortes a trets<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,980291-1,00.html Time Magazine,Mar. 07, 1994, "When Fury Rules"]</ref>. Goldstein morí també en l'atac, assassinat per un dels supervivents després que se li acabés la munició.<ref name="El Ejército israelí desmantela el mausoleo en honor del asesino de 29 palestinos">{{citar web |url= http://www.elmundo.es/1999/12/30/internacional/30N0066.html|títol=L'exércit israelià desmantella el mausoleu en honor de l'assassí de 29 palestins|consulta=13 febrer 2009 |cognom= Wurgaft|nom= Ramy|coautors= |data= 1999|obra= Diari El Mundo|editor=}}</ref> La massacre suposà una forta sotragada al procés de pau iniciat amb els [[Acords d'Oslo]], Israel condemnà l'atac i prometé pagar a les famílies de les víctimes si bé refusà cap responsabilitat de les autoritats militars que en teoria havien de vetllar per la seguretat.
Línia 6:
L'esdeveniment provocà la commoció i condemna de la comunitat internacional, i a l'orient mitjà una onada de revoltes i enfrontaments violents que acabaren amb la mort d'almenys 26 palestins més, 9 israelians i un turista britànic a Jordània en els següents dies<ref>"Palestinians Protest Hebron Massacre, Arafat's Peaceful Drive," United Press International, February 28, 1994.</ref>. Hi hagué protestes en ciutats d'arreu del món. A Hebron, alguns colons celebraren la matança amb cançons i danses d'alegria<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,980291-1,00.html Time Magazine,Mar. 07, 1994, "When Fury Rules"]</ref>
Després de la massacre, va hi haver una ona d'atemptats a les grans ciutats israelianes, morint centenars d'israelians.<ref>{{citar web |url= http://www.clarin.com/diario/1998/02/25/i-03701d.htm|títol= Quatre anys de venjances|consulta=13 febrer 2009 |cognom= Slutzky|nom= Shlomo|coautors= |data= 1998|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>
Els fets van ser repudiats per la gran majoria de la població israeliana, <ref name="El Ejército israelí desmantela el mausoleo en honor del asesino de 29 palestinos"/> però nombrosos extremistes segueixen retent tribut i homenatges a l'assassí{{cal citació}}. Immediatament després, el 28 de febrer, el [[Primer Ministre d'Israel]] en funcions, [[Isaac Rabin]], va declarar en la [[Knesset]] (el [[parlament]] israelià) un comunicat de condemna, a més a més de diverses mesures contra organitzacions i individus extremistes dins el camp israelià.<ref>{{citar web |url= http://www.mfa.gov.il/MFAES/MFAArchive/1990_1999/1994/2/DECLARACION%20DEL%20PRIMER%20MINISTRO%20ITZJAK%20RABIN%20EN%20LA|títol= ''DECLARACION DEL PRIMER MINISTRO ITZJAK RABIN EN LA KNESET LUEGO DE LA MASACRE DE HEBRON''|consulta=13 febrer 2009 |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Israel Ministry of Foreign Affairs}}</ref>
| |||