Neerlandès: diferència entre les revisions

El '''neerlandès''' ('''neerlandés''')<ref>Neerlandés en pronúncia occidental i neerlandès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: [[Viquipèdia:Llibre d'estil#Sobre l'accentuació de la e|el Llibre d'estil]]</ref> és una [[llengua germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] parlada als [[Països Baixos]] (així com excolònies), a [[Flandes]] (Bèlgica), on és conegut habitualment com a '''flamenc''', i a un petit territori del nord de [[França]], anomenat [[Westhoek]].

[[Fitxer:Nld-language.png|thumb|Bandera composada amb les dels territoris de parla neerlandesa.]]

El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat "holandès" en català per raó de la llarga preeminència econòmica de la província d'[[Comtat d'Holanda|Holanda]] dins de l'àrea neerlandòfona (a partir de mitjans del [[segle XVI]]), cosa que també passa amb ''Holanda'' (emprat enlloc de [[Països Baixos]]). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (''Hollands'') no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. El mot holandès significa, literalment, "terra-de-fustenc", puix que deriva de ''Holtland'' (que posteriorment se simplificà a Holland) "Terra de fusta", nom que s'aplicà a una zona propera a [[Leiden]].

 

Avui en dia, en neerlandès, "''Duits''" significa "alemany", "''Diets''" fa referència al neerlandès antic, "''Hollands''" al dialecte de d'Holanda i "''Vlaams''" (flamenc) als dialectes (estandarditzats o no) que es parlen o bé a la zona de neerladòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.

 

El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a [[França]]) i és a més après per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la 7a llengua pel que fa el nombre de parlants. A internet, 1 de cada 50 pàgines és en neerlandès, cosa que el situa en 8a posició.

 

A França el neerlandès és parlat per gent gran al voltant de [[Dunkerque]] a una àrea coneguda com a [[Westhoek]] ("cantonada occidental"), al [[departament del Nord]] (regió de [[Nord-Pas-de-Calais]]). No hi disposa de gaire suport oficial i recula fortament.

 

Pertany a la branca germànica occidental, juntament amb l'[[anglès]], el [[frisó]] i l'[[alemany]] entre d'altres. A diferència d'aquest darrer, no patí la [[segona mutació consonàntica]] que separà l'[[alt alemany]] (del qual en deriva l'actual alemany estàndard) de la resta de llengües del grup. Alhora, tampoc patí tota bona part de les mutacions ingaveòniques de l'anglès i el frisó. Pot ser considerada doncs una llengua "a mig camí" entre l'anglès i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramàtica (respecte les antigues llengües germàniques o fins l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'anglès (desaparició total del gènere, poquíssima flexió verbal). La fortíssima llatinització/romanització (especialment arran de la influència normanda) que patí l'anglès fa que globalment el neerlandès actual sigui més proper a l'alemany estàndard que no pas a l'anglès.

 

Genèticament, es pot considerar el neerlandès com una varietat del [[baix alemany]]. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estén des de les ribes orientals del [[mar del Nord]] (deltes del [[Mosa]] i del [[Rin]]) fins a l'extrem oriental de l'[[Alemanya]] septentrional, tot passant de dialectes del [[baix fràncic]] fins a dialectes del [[baix saxó]]. Noti's que a l'est de l'[[IJsselmeer]], dins dels propis Països Baixos, s'hi parla el baix saxó (veure més avall). Així doncs establir límits clars entre les seves varietats és complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local és sovint més proper al neerlandès que a l'alemany estàndard que hi predomina a la vida pública i administrativa. Els criteris són sovint doncs, polítics.

 

[[Fitxer:hebban.jpg|thumb|650px|right|Hebban olla vogala...]]

 

La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant al sud com al nord durant l'ocupació napoleònica, si bé posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament independent Bèlgica ([[catòlica]]) del nord calvinista. Durant el següent segle hi hagué diversos intents tant de trobar un estàndard comú com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Bèlgica, fins ben entrat el [[segle XX]] la llengua francesa dominés a la vida pública i l'educació (la primera universitat en ensenyar-hi en neerlandès fou la de [[Gant]], el 1932) provocà una clara diglòssia, i, per exemple a Brussel·les, un canvi en els usos lingüístics (actualment, malgrat ser una àrea tradicionalment neerlandòfona i oficialment bilingüe, el francès hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendències unionistes acabaren prevalguen, i foren ratificades amb una sèrie de tractats després de la [[Segona Guerra Mundial]], que culminaren el 1980 amb la Unió de la Llengua Neerlandesa (''Nederlandse Taalunie'').

 

 

{|class="wikitable" border="1"

!Català!!Neerlandès!!Anglès!!Alemany!!Observació

|-

|-

|-

| ''pensar''<br />''germà''<br />''espina''|| '''d'''enken<br />broe'''d'''er<br />'''d'''oorn || '''th'''ink<br />bro'''th'''er<br />'''th'''orn|| '''d'''enken<br />Bru'''d'''er<br />'''D'''orn || El neerlandès, com l'alemany, ha caviat la þ germànica (mantinguda per l'anglès) per una d

|-

|}

 

Com gairebé totes les llengües d'Europa, el neerlandès té una part molt important del vocabulari científic provinent del [[Grec antic|grec]] o el [[llatí]]. En certes branques però, el neerlandès disposa d'un vocabulari propi. Així per exemple el científic [[Simon Stevin]] introduí paraules com '''driehoek''' (triangle), '''loodrecht''' (perpendicular) o '''evenwijdig''' (paral·lel) a les '''wiskunde''' (matemàtiques). En la gramàtica, el neerlandès adoptà mots particulars per (entre d'altres) anomenar un subjecte ('''onderwerp'''), un objecte directe ('''lijdend voorwerp''') o un verb ('''werkwoord''', literalment "paraula de treball").

 

La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.

 

::''Per a més informació sobre aquest tema vegeu l'article "[[Gramàtica del neerlandès]]"''

 

 

A més, disposa de dièresis i accents. Les primeres són utilitzades per trencar diftongs o separar sons vocàlics que, altrament, d'acord amb l'[[Ortografia del neerlandès|ortografia neerlandesa]], serien un sol so. En són exemples:

 

 

L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presència d'una síl·laba tònica inusual, o com a diacrític o simplement per donar èmfasi a un mot.

:''Ik wil het zó!!'' (Ho vull així!!)

 

Vegeu el mapa a mà dreta amb la localització dels dialectes del neerlandès d'Europa. Part dels dialectes mostrats són sovint considerats idiomes per separat ([[limburguès]], dialectes del [[baix saxó]]...).

[[Fitxer:Dutch-dialects.svg|right|thumb|400px|Dialectes del neerlandès]]

A més, a [[Sud-Àfrica]], hom hi parla l'[[afrikaans]], llengua derivada del neerlandès que els colonitzadors europeus hi portaren. Després de segles de separació política respecte la metròpoli i influències singulars (llengües africanes, indonesi) ha aconseguit la independència [[Ortografia|ortogràfica]].

 

{{referències|1}}

 

*Fermaut, J. i Vandeputte, O. (1991) ''Le Neerlandais. Langue de vingt millions de Neerlandais et Flamands.'' Rekkem, Stichting Ons Erfeel vzw ISBN 90-70831-03-1.

*Price, G. (2000) ''Encyclopedia of the languages of Europe''. Oxford, Blackwell Publishers ISBN 0-631-19286-7.

 

*[[Poldernederlands]]

 

{{InterWiki|nl|neerlandès}}

*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Dutch Wikicommons] Arxiu de so de paraules en neerlandès

 

{{Llenguesgermaniques}}

{{Enllaç AD|hr}}

 

[[af:Nederlands]]

[[srn:Bakratongo]]

[[st:Se-dutch]]

[[sv:Nederländska]]

[[sw:Kiholanzi]]