Mer i mixt imperi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+
Línia 17:
Tot i que sovint anaven aparellades, la [[jurisdicció]] d'un lloc no té res a veure amb la seva [[propietat]]. Per tant, es podia donar a vegades que el senyor d'un [[feu]], que l'explotava econòmicament, no en tingués la capacitat d'administrar [[justícia]] perquè se l'hagués reservada el seu senyor feudal. També podia ser que aquest li hagués donat el mixt imperi per administrar justícia per les causes del dia a dia i que ell s'hagués reservat només el mer imperi pels crims més importants. Això provocava molt sovint situacions legals complicades ja que que un feu s'acostumava a [[infeudar]] repetidament a nobles inferiors creant tota una escala de propietaris.
 
A això cal sumar-hi que l'avanç de la feudalització i la desintegració de la noció de poder públic (a [[Catalunya]] sobretot des de les revoltes feudals del segle [[segle XI|XI]]) el concepte de jurisdicció s'anà difuminant fins a confondre's amb el de propietat. Això va impulsar que al s. [[XIII]] la monarquia catalana s'emparés precisament en els conceptes de mer imperi i mixt imperi que s'extreien del ''[[Codi de Justinià]]'' per reclamar l'exclusivitat dels seus jutges en els plets per crims de sang. L'objectiu era situar la justícia del rei com a pública, per damunt de la dels nobles que consideravaes privada.volia Elsconsiderar juristes s'havien de remuntar a la tradició jurídica romana de set-cents anys enrereprivada.<ref>''Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans: La formació de la societat feudal. Segles VI - XII'' ; Fundació Enciclopèdia Catalana ; Barcelona ; 1998 ; p. 207</ref>
 
==Referències==