Regla dels 18 electrons: diferència entre les revisions

La '''regla dels 18 [[electrons]]''' és una regla aplicada bàsicament a la [[química organometàl·lica]] dels [[elements del bloc d|metalls de transició]] i que permet predir l’estabilitat i la reactivitat dels complexos que formen. És una regla anàloga a la [[regla del octet]] usada amb els [[elements dels grups principals]], però en aquest cas s’omplen els 5 orbitals ''d'' (10 e-), els 3 orbitals ''p'' (6 e-) i l’orbital ''s'' (2 e-), que fan un total de 18 e- (d¹⁰s²p⁶), d’aquesta manera aconsegueixen una configuració com la d’un [[gas noble]].

Tenim 3 casos possibles que es poden donar entre els [[elements del bloc d|metalls de transició]] i els [[lligand|lligands]]:

*Elements de la 1a sèrie de transició amb lligands σ-donadors i σ,π-donadors. En aquest cas el primer orbital antienllaçant té una energia prou baixa perque s'ompli amb facilitat. A més, aquests lligands estabilitzen [[estat d'oxidació|estats d'oxidació]] alts. Per aquesta raó aquests complexos varien entre 12 i 22 e-.

*Elements de transició amb lligands π-acceptors. En aquest cas el primer orbital antienllaçant també té una energia molt elevada, així que no s'omplirà mai, i aquests complexos no passaran mai dels 18 e-. Els lligands π-acceptors estabilitzen els estats d'oxidació baixos. Així que la majoria de compostos tindran 18 e-, amb algunes excepcions. En aquest cas esés on es troben els [[compost organometàl·lic|compostos organometàl·lics]] i és on és més aplicable la regla dels 18 e-.