Guil-galad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada l'entrada
 
mCap resum de modificació
Línia 3:
El seu nom de pare en [[quenya]] era '''Artanáro''', [[sindar|sindaritzat]] a '''Rodnor''', però era conegut de forma quasi exclusiva amb el seu nom de mare Gil-galad ("Estrella Radiant") i el seu epessë (sobrenom) Ereinion, que significa "Plançó dels Reis".
 
La seva llança rebé el nom d'Aeglos, que significava "punta de neu", o "banya de neu" (d' ''aeg''=agut, punxegut; ''los''=neu), perquè es deia que els orcs quedaven glaçats de por al veure-la.
 
{{spoiler}}
 
Va poder escapar-se del saqueig de Nargothrond (tot i que el seu pare va morir i la seva germana Finduilas va ser capturada), i va fugir a la Illa de Balar. Després de la mort de [[Turgon]], va passar a ser el Rei Suprem dels Ñoldor a l'exili, ja que era l'únic descendenthereu mascle de FinwëTurgon amb vida (el fill d'[[Idril]], [[Eärendil]], era només mig ñoldor, i [[Galàdriel]] era una dona)
 
Després de la Guerra de la Ira i la fi de la Primera Edat, Gil-Galad va fundar un reialme a la regió costanera de Lindon a les ribes de [[Belegaer]], el Gran Mar. En el moment de màxima esplendor, el regne s'estenia fins a les Muntanyes Boiroses, tot i que la majoria dels Eldar vivien a Lindon o al refugi de n'[[Elrond]] a [[Rivendell]]. Era aliat dels [[númenor|númenóreans]], i va col·laborar amb ells per expulsar [[Sauron]] després de que forgés l'Anell Únic.