Viquipèdia

Tauhid-i Ilahi: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Tauhid-i Ilahi''' ("monoteisme diví") va ser una moviment religiós [[sincretisme|sincrètic]] creat l'any [[1582]] a l'[[Índia]] per l'[[emperador mogol]] [[Akbar]]. Aquest va intentar reunir-hi allò que segons ell tenien en comú les diverses religions que coneixia, és a dir, l'[[islam]] (tant [[sunnita]] com [[xiïta]]), l'[[hinduisme]] (en especial el [[jainisme]]), el [[sufisme]], el [[mazdaisme]] i el [[cristianisme]]. Aquest moviment, però, va tenir molt pocs seguidors i no el va sobreviure.▼
{{inacabat}}
▲'''Tauhid-i Ilahi''' ("monoteisme diví") va ser una moviment religiós [[sincretisme|sincrètic]] creat l'any [[1582]] a l'[[Índia]] per l'[[emperador mogol]] [[Akbar]]. Aquest va intentar reunir-hi allò que segons ell tenien en comú les diverses religions que coneixia, és a dir, l'[[islam]] (tant [[sunnita]] com [[xiïta]]), l'[[hinduisme]] (en especial el [[jainisme]]), el [[mazdaisme]] i el [[cristianisme]].
 
Un historiador d'aquella època, Budauni, va anomenar el moviment '''Din-i Ilahi''' ("fe divina"), nom amb amb el també se'l coneix però que porta a confusió: aquesta denominació assimila el que només era una societat d'estudis religiosos a una nova religió, el que implicaria que Akbar hauria abandonat la seva fe, l'islam, cosa que no va fer mai.<ref name=art>Article de Jean-Paul Roux, director honorari de recerques al [[CNRS]] i antic professor de la secció d'art islàmic a l'Escola del [[Louvre]] [http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/akbar_et_fatehpur_sikri.asp] {{fr}}</ref>
 
==Història==
Akbar provenia d'un llinatge turcomongol, on la tolerància cultural i els debats religiosos oi filosòfics eren un costum tradicional; n'havien organitzat el propi [[Genguis Khan]], així com [[Khublai Khan]] a la [[Xina]] o [[Mehmet II]] a [[Constantinoble]], entre molts d'altres.<ref name=art/> D'altra banda, el mateix Akbar era fruit d'una barreja de corrents de pensament: la seva mare era [[xiïta]], el seu pare [[sunnita]], la seva cultura d'origen era [[persa]] amb un substrat de [[xamanisme]] procedent dels seus avantpassats, i es va educar a partir dels 14 anys influït per la cultural'àmbit [[hinduisme|hindú]].
 
AmbAkbar, laque motivaciódurant d'instal·lartota definitivamentla elseva poder mogolvida va cercar,patir d'unestats cantó,de latrànsit manerareligiosos,<ref d'unificar el seu imperi; de l'altre,name=art/> estava personalment i sincerament interessat en comprendre l'essència dels diversos ensenyaments religiosos. Així,que l'anyenvoltaven, [[1575]]convençut vaque fertotes construircontenien aun lamissatge sevacomú. novaD'altra capitalbanda, [[Fatehpuramb Sikri]],la unmotivació indretd'instal·lar anomenatdefinitivament Ibadatel Khanapoder ("Casamogol dea l'adoració")Índia, onva cadacercar dijousla smanera d'hiunificar reunien els representants de les diverses religions delel seu imperi, perespecialment atot debatremirant ded'instaurar llurla fetolerància i perel homenatjarrespecte Déuenvers entotes comú.les creences.
 
Així, l'any [[1575]] va fer construir a la seva nova capital, [[Fatehpur Sikri]], un indret anomenat Ibadat Khana ("Casa de l'adoració") on cada dijous s'hi reunien els representants de les diverses religions per a debatre de llur fe i per homenatjar Déu tots junts.
 
Veient que malgrat les discussions cadascú mantenia les seves posicions, pretenent posseir l'única veritat i arribant fins i tot a provocar-se baralles,<ref name=art/> Akbar va promulgar, l'any [[1579]], el dogma de la seva infal·libilitat que el convertia en l'autoritat religiosa suprema.
Aquest rang estipulava la seva supremacia espiritualsobre totes les institucions musulmanes pel que fa a la interpretació de l'[[Alcorà]] sobrei totes les institucions musulmanesfins i tot l'autoritzava a publicar edictes en oposició amb el llibre sagrat si ho considerava adient per l'interès públic. Aquest edicte va provocar l'oposició de les classes dirigents musulmanes, oposició que es va accentuar l'any 1582, quan va fer el pas de proclamar el seu moviment ideal, Tauhid-i Ilahi, inspirant-se del tipus de funcionament de les confraries sufís, el ''Suhl-i Kul'', la "tolerància universal".
 
Aquesta societat, fortament estructurada al voltant de l'islam xiita, prenia del jainisme el respecte de tota vida animal; el món, en tant que creació de Déu, es considerava un indret únic i unificat que reflecteix la singularitat i la unitat del seu creador; prohibia la pràctica del ''[[sati]]'' i autoritzava les segones núpcies de les vídues; implicava també una forma culte solar, potser inspirat pel zoroastrisme, però que també era un retorn cap a un vell ritus dels nòmades de l'estepa. Igualment proposava el culte a l'emperador, considerat com l'encarnació de l'"home perfecte" del sufisme, culte que va perdurar fins al final de l'imperi, molt de temps després de l'abandó del Tauhid-i Ilahi.<ref>Article ''[[:fr:Dîn-i-Ilâhî|Dîn-i-Ilâhî]]'' de la Wikipèdia en francès</ref>
 
==Referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tauhid-i_Ilahi»