Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Una altra fita que tingué un cert ressó al país fou el [[celtisme]] i el panceltisme. Començaria el 1837, quan una delegació bretona fou convidada a l’[[Eisteddfodd]] d’Abergavenny, on La Villemarqué hi composà alguns poemes i fou investit bard pel [[Gorsdedd]] de [[Gal·les]], i continuada el 1838, quan Gonideg, Price i [[Lamartine]] encapçalaren una delegació bretona per tal de participar en el Gorsedd de Gal·les i al primer Congrés Intercèltic de [[Cardiff|Caerdydd]]. Fins i tot, La Villemarqué intentà ser diputat pels republicans moderats. L’exit va moure a les diferents organitzacions bretones a la creació per la Villemarqué el 1855 de l’''Académie Bardique'', també coneguda com a ''Breuriez Barzed Breizh'' (Cofraria de Bards Bretons), molt influïda pels Gorsedd irlandesos i gal•lesos, que s’encarregaria el 1867 d’organitar el Segon [[Congrés Intercèltic]] a [[Sant Brieg]], amb delegats escocesos, irlandesos i gal·lesos, i que propiciaria l’aparició el 1878 de l’[[Association Celto-Bretonne]].
El 1870 apareix també la Revue Celtique, de caire literari i folklòric, dirigida per [[Henri Gaidoz]] (1842-1932), qui juntament amb els francesos admiradors de la cultura bretona, [[Charles de Gaulle (poeta)]] ''Barz Bro C’hall'' (1837-1880) i el comte de Charency (1832-1916) enviaren una petició a l’Assemblea Nacional francesa a favor de l’ensenyament de les llengües regionals.
== Els bretons i la Commune del 1870 ==
Alhora, en proclamar-se la [[Comuna de París]] el [[4 de setembre]] del [[1870]], els esquerrans bretons [[Émile Keratry]] (1832-1904), diputat per [[Brest]], i el poeta [[Olivier Souêtre]] de [[Morlaix]], ocuparen la prefectura de policia i formaren un govern format per general Trochu (de Gerveur) com a cap, el general Le Flô (de Lesneven), ministre de guerra, i dos ministres d'estat, Jules Simon (de [[Lorient]]), filòsof republicà i patriota bretó (deia del francès ''Cette langue étrangère''), i Glais-Bizoin (de Kintin), qui participà en la redacció del ''Corps législatif''. Malauradament, la delegació enviada a [[Tours]] per a representar el govern defora de la capital setjada per l’enemic, a partir del [[3 d'octubre]], fou presidit pel jove arribista, brillant orador però políticament mediocre, [[Léon Gambetta]]. Keratry, qui havia dimitit de les seves funcions de prefet de police, s'inquietà de l'avanç dels alemanys vers l'oest. Reuní 80.000 voluntaris que formaren un exèrcit autònom bretó i demanaren armes a Gambetta per tal de mantenir posicions vora Mans i defensar París dels alemanys; però el govern francès no se’n fiava d’ells, i el mateix Gambetta , malgrat que nomenà Keratry general de divisió de les ''Forces de Bretagne'' i els les prometé, farà el possible perquè no els hi arribin. Només rebran escopetes velles, que produien en ser disparades més baixes entre els disparadors que entre l’enemic (uns 12.000 foren massacrats a Saint Calais) i no els permetran moure’s de [[Conlic]], on molts hi moriran de verola i dissenteria, i molts es desencoratjaren per la manca de mitjans i entrenament. Finalment, el [[22 d'octubre]] Gambetta posarà fi a la independència de comandament i els posarà sota l’ordre del general Jaurès. Keratry dimitirà i serà substituït per Marivault.
[[Categoria:Bretanya]]
| |||