Sextina: diferència entre les revisions

La '''sextina''' és una composició poètica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradició en la [[literatura catalana]], tantant en composicióescriptura com sobretot en lectura i en recitat. La sextina es unaun poesiapoema que té sis [[estrofa|estrofes]] de sis [[vers]]os cada una, normalment [[decasíl·lab]]s, més una tornada opcional de tres versos.

La particularitat estàrau que cada vers té una [[paraula rima]], sovint un [[mot fènix]] (mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes) que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes, és a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes. La paraula rima és preferentment bissíl·laba i, si és un verb, ha d'anar en infinitiu.

Per altra banda, no és necessari que la posició de la rima sigui correlativa, sinó que pot anar variant. AraDe tota bémanera, la combinació clàssica de les rimes és ABCDEF, FAEBDC, CFDABE, ECBFAD, DEACFB i BDFECA, i donat cas que hi hagi tornada, aquesta rimarà bAdFeC, amb paraules-rima a l'interior (immediatament abans de la [[cesura]]) i al final de cada vers.

La sextina més famosa és la del trobador [[Arnaut Daniel]], membre del "trobar ric". Inicialment tenia a veure amb un joc de daus i les combinaciones entre les seves cares. Aquesta composició va influenciar completament el poema X d'[[Andreu Febrer]] (Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs), escrit també en la forma d'una sextina o bé el poema dels ''[[Estramps]]'' (poema IX: Just lo front port vostra bella semblança) de [[Jordi de Sant Jordi]] que usa mots rima i mots fènix. [[Dante Alighieri]], seguint les passes d'Arnaut Daniel, escrigué la cèlebre sextina ''Al poco giorno e al gran cerchio d'ombra'', i Francesco [[Petrarca]], al ''Canzoniere'', en va escriure nou, una d'elles doble (amb dotze estrofes).

Grans escriptors de sextines han estat el portuguès [[Luís de Camões]], l'anglès [[Rudyard Kipling]] i els estadunidencsestatunidencs [[Ezra Pound]] i [[W. H. Auden]]. El segle XX i a casa nostra, els principals conreadors d'aquesta composició han estat els poetes [[Joan Brossa]] (en va escriure llibres sencers, endinsant-se fins i tot en sextines visuals i cibernètiques) i [[Maria-Mercè Marçal]]. [[Enric Casasses]] o [[Miquel de Palol]] també l'han conreada.