Revisió del 03:08, 22 juny 2009 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid''' o '''al-Hafiz Abu l-Maymun Abd al-Madjid''' (Ascaló entre 1073 i 1076- El Caire 1149) fou califa fatimita d'[[E...».		Revisió del 03:26, 22 juny 2009 modifica desfés Mirall (discussió \| contribucions) 11.998 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: El [[1130]] dos caps militars, Hazarmard i Barghash, el van cridar per exercir la regència, després de l’assassinat del seu cosí [[al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah]] (1101–1130), que no havia deixat hereus mascles, però la reina Djiha estava en estat. Va acceptar el càrrec però això va provocar la hostilitat de'Abu Ali Ahmad ibn al-Afdal, conegut com Kutayfat, fill de l'anterior ministre al-Afdal (assassinat per orde d'al-Amir el 1121). El mateix dia que Abu l-Maymun Abd al-Madjid fou proclamat regent, Kutayfat va donar un cop d'estat amb el suport de Barghash que havia estat eliminat del visiriat i havia canviat de bàndol. Hazarmard fou derrotat i Abu l-Maymun empresonat. Kutayfat va confiscar els tresors de palau i es va declarar lloctinent de l'imam esperat pels xiïtes duodecimans; la doctrina ismaïlita fou substituïda per la dels duodecimans; els ismaïlites es van organitzar i al cap d'un any, el [[8 de desembre]] de [[1131]], van fer una contrarevolució amb el suport dels joves partidaris d'al-Amir, coneguts com els Amiriyya, dirigits pel camarlenc armeni Yanis. Kutayfat fou assassinat i Abu l-Maymun alliberat i retornat a la regència, però finalment al cap de pocs mesos un decret (''sidjill'') el va proclamar definitivament califa amb el títol d'al-Hafiz li-din Allah. Durant el seu regnat que va durar del [[1132]] al [[1149]], va intentar fer-se reconèixer com imam, i va voler explicar la seva pujada al tron, ja que fins aleshores sempre havia estat de pare a fill, ~~pero~~però al·legava que el seu cosí l'havia designat hereu, com també [[Mahoma]] havia nomenat al seu cosí [[Alí ibn Abi Tàlib]], i que també havia estat previst que seria hereu per decisió del seu avi [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] (1035–1094) que havia designat al pare d'al-Hafiz, Abu l-Qasim, com hereu tot i que no hi tenia dret. També va dir que el fill nascut de la reina Djiha fou una femella. Quan Yanis, al que va nomenar visir, va esdevenir massa poderós i havia format un regiment privat anomenat els Yanisiyya, el va fer enverinar ([[1131]]) i segurament fou llavors que va formar una guàrdia pretoriana anomenada els Hafiziyya. Línia 13: Va morir de malaltia l'octubre de [[1149]]. El va succeir el seu fill [[al-Zahir Abu Mansur Ismail]] (1149–1154). ==~~Refrència~~Referències== *Claude Cohen, ''Quelques chroniques anciennes relatives aux derniers Fatimides'', 1937

Al-Hàfidh (fatimita): diferència entre les revisions