Col·legi de Filosofia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
Tot i que cada autor del Col•legi fa les seves pròpies opcions teòriques, comparteixen una opció culturalista radical i són sensibles a temes com el [[liberalisme]], el sensualisme, l'individualisme, l'aposta pel [[disseny]], el pluralisme i el pensament feble, alhora que mantenen una concepció instrumental i antiessencialista del [[catalanisme]]. Se situaren també molt lluny del [[marxisme]] que llavors representava a [[Barcelona]] [[Manuel Sacristán]] i apostaven per l’[[estructuralisme]]. Es pot considerar el Col•legi com la versió [[catalana]] de la [[filosofia]] de la [[postmodernitat]]. L’ideal polític del grup (barcelonès però tèbiament catalanista) es troba en la teoria de ''La Catalunya ciutat'', d’Eugenio Trías. Al llarg de la dècada del [[1990]], Xavier Rubert evolucionà envers l'[[independentisme]], mentre Trías esdevingué ideòleg del [[Partit Popular]].
 
Sobre el Col•legi tingué una gran influència l’anomenat [[nietzscheanisme francès]], del qual es feren ressò Eugenio Trías i Josep Ramoneda; però també les teories estètiques de [[Kierkegaard]], [[Simmel]] i [[Kafka]]. Es col•laborà amb autors com [[http://fr.wikipedia.org/wiki/Christian_Delacampagne Christian Delacampagne]], [[Jean Baudrillard]] i [[Richard Sennet]], entre d’altres. En els anys 1979-1982, el Col•legi impulsà la Càtedra Barcelona-Nova York. La col•lecció ''Textos filosòfics'', primer gran intent de publicació dels clàssics de la filosofia en català, fou un producte directe dels membres d'aquest grup.
 
== Deixebles del Col•legi ==