Joan Italià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
minor orthographic
Línia 3:
Era italià i havia nascut a Itàlia. De jove va estar amb el pare que era un soldat al servei dels sicilians en lluita contra els grecs. Quan [[Jordi Maniaces]] es va revoltar contra [[Constantí IX]] el ''1042'', el pare va marxar a Grècia i el fill va viure llavors a [[Constantinoble]] on va estudiar. Era arrogant i radical però va aconseguir el favor de l'emperador [[Miquel VII Ducas]] ([[1071]]-[[1078]]) que confiava en ell per recuperar el sud d'Itàlia pel seu coneixement del país i de la gent. El va enviar a [[Dyrrachium]] però va detectar alguns fets de traïdoria i el va cridar; Joan Italià va fugir a Roma i va demanar perdó a l'emperador i va poder retornar a Constantinoble on va entrar al monestir de Pege.
 
Quan [[Psel]] (''Psellus'') fou desterrat de la capital el [[1077]] i va entrar en un monestir, Italià va rebre la dignitat de mestre principal de filosofia ({{polytonic|?πατοςΎπατος τῶμτῶν ΦιλοδόφωνΦιλοσόφων}}. El seu caràcter apassionat es va fer notar però va complir amb l'encàrrec encara que altres personatges sediciosos van anar a estudiar a la seva escola.
 
Quan [[Aleix I Comnè]] va pujar al tron el [[1081]] es va fixar amb els disturbis causats per els ensenyaments d'Italià i el va cridar davant d'una cort eclesiàstica; encara que protegit pel patriarca [[Eustraci de Nicea]], va estar a punt de morir a mans del poble i fou obligat a retractar-se d'onze dels seus ensenyaments (vers [[1084]]); era acusat de defensar la transmigració de l'anima, d'estar contra l'ús d'imatges en el culte i de difondre heretgies. Més tard va seguir defensant les seves idees i finalment fou excomunicat però com que es va penedir l'anatema no es va fer públic. Després va renunciar a les seves creences i va donar probes de la seva sinceritat.
Línia 12:
*2. {{polytonic|Ἕκδοσις εἰς τὰ Τοπικά}}, ''Expositio Topicorum Aristotelis''
*3. {{polytonic|Περὶ διαλεκτικῆς}},'' De Dialectica''
*4. ({{polytonic|ΜέθυδοςΜέθοδος ῥητορικῆς ἐκδυθεῖδαἐκδοθεῖδα κατὰ δύνοψινσύνοψιν}}, ''Methodus Synoptica Rhetoricae''
*5 ''Epitome Aristotelis de Interpretutione''
*6 ''Orationes''.