Congrés Nacional Africà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: zh:非洲人国民大会
Línia 1:
[[Fitxer:ANClogo.svg|thumb|Logotip del CNA]]
El '''Congrés Nacional Africà''' ([[anglès]] ''African National Congress''. ANC) és un [[partit polític]] social demòcrata, i que governa a [[Sud-àfrica]] en una aliança formada per ell mateix, el [[Congrés de Sindicats Sudafricans]] (COSATU) i el [[Partit Comunista Sud-africà]] (SACP) des de la formació del primer govern post-[[apartheid]] el maig de [[1994]]. Originalment es deia '''South African Native National Congress''' fins el 1923, i es va fundar per a incrementar els drets de la població negra sud-africana, el [[8 de gener]] de [[1912]] a [[Bloemfontein]], per [[John Dube]] (primer president) i el poeta i autor [[Sol Plaatje]] entre altres. El 1961 va fundar una branca militar, anomenada [[Umkhonto we Sizwe]] ("Llança de la nació").
 
== Fundació ==
El [[ 8 de gener]] del [[1912]] es reunia la Conferència Unitària a [[Bloemfontein]] entre caps, reis, professionals, intel·lectuals, treballadors i agricultors negres, on com a evolució de la ''Native Education Association'' (NEA) es creà el ''Native National Congress'' (NNC), més tard ''African Native Congress'' (ANC), presidit pel pedagog [[zulus|zulu]] [[John Dube]] ''Mafukuzela'', com a secretari general el periodista [[Solomon Tshekisho Plaatje]] (1877-1932) i el tresorer [[Pixley ka Izaka Seme]], advocat llicenciat a Oxford i Colúmbia. Els seus membres eren membres de l'aristocràcia tribal tradicional (que constituïa una mena de senat al parlament) burgesos i professionals liberals, no excessivament militants, i només pretenien que la població negra tingués una certa participació en la política del país, però podien representar les aspiracions africanes d'independència i igualtat. Volien combatre la segregació per la via del diàleg i no enfrontar-se als blancs, ja que eren conservadors i havien estat educats pels missioners en el respecte dels límits morals i legals introduïts pels europeus. El 1913 van dur a terme la primera protesta contra la ''Native land Act'' mitjançant escrits que ofereixen un programa de tres punts:
 
* Derogació de la llei
Línia 12:
 
== Les primeres accions ==
Tot i que alguns sindicats com l' ''Industrial Commerce Union'' (ICU) de [[Clemens Kadalie]] el consideraren una plataforma política per a fer reivindicacions, però criticaren força la seva inoperància. El 1923 l'ANC canvià el seu nom pel d'''African National Congress'' (ANC). El [[1927]] [[Josiah Gumede]], president de l'ANC a [[Natal]], fou convidat a fer un viatge a l'[[URSS]] i es va fer amb la direcció general al·legant que la lluita s'havia de centrar en qualsevol forma d'imperialisme, però la pressió dels notables moderats el farà dimitir el [[1929]]. [[Pixley ka Izaka Seme]] fou nomenat nou president de l'ANC, i va permetre que el grup es perdés en la presentació respectuosa de greuges i en activitats exòtiques com la creació d'una església interconfessional africana. Alhora, els nous dirigents del [[Partit Comunista Sud-africà]] (CPSA) proposaren la doble militància en el seu grup i en l'ANC, sota el lema proposat per Moscou ''Native Republic''.
 
Del [[1936]] al [[1948]] l'ANC i el CPSA col·laboraren en el ''Consell Representatiu dels Nadius'', creat per Herzog com a òrgan consultiu, malgrat algunes declaracions de principis. El fariseisme dels dirigents de l'ANC va impedir el sorgiment d'una força trencadora que apuntés al cor del sistema segregacionista. Però l'entrada al joc de [[J. B. M Herzog]] va permetre des del 1940 certa recuperació i prestigi, en apel·lar a les frustracions dels desheretats, tot i que els presidents Seme i Mahabane convertiren la militància en residual, ja que durant la [[Segona Guerra Mundial]] només el secretari general James Calata va mantenir un cert activisme. El 1940 el metge [[Alfred Xuma]] esdevindrà president de l'ANC, i en formaran part de l'executiva els militants del CPSA [[Moses Khotane]] (secretari general), [[Govan Mbeki]] i E. Mofutatsyana. Engegarà un procés de reconstrucció financera i organitzativa que el posarà al capdavant de l'oposició extraparlamentària.
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.anc.org.za/ Congrés Nacional Africà] pàgina oficial
*[http://www.anc.org.za/ancdocs/anctoday/2004/at48.htm#art2 Resposta del secretari general del CNA a la proposta de COSATU, 2004]
Línia 62:
[[sw:ANC]]
[[ta:ஆபிரிக்க தேசிய காங்கிரஸ்]]
[[th:พรรคสมัชชาแห่งชาติแอฟริกา]]
[[tr:Afrika Ulusal Kongresi]]
[[uk:Африканський Національний Конгрес]]