Cadira curul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
imatge + commons
Línia 1:
LA '''Cadira curul''' (''Sella curulis'') era la [[cadira]] de l'estat a l'[[antiga Roma]]. ''Curulis'' derivaria segons el antics escriptors de ''currus'', però en realitat podria derivar de ''curvus''. La cadira curul era usada a Roma des del temps de la monarquia com a símbol del poder del rei; com altres distincions de reialesa havia estat importades d'[[Etrúria]] suposadament per [[Tul·li Hostili]] però altres diuen que per [[Tarquini Prisc]]. El seu origen seria la ciutat de [[Vetulònia]].
'''Cadira curul''' (Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'[[antiga Roma]].
[[File:Curule chair, sella curulis, Museo Borbonico, vol. vi. tav. 28.gif|thumb|Cadira curul. <small>Il·lustració al ''“Dictionary of Greek and Roman Antiquities”'' de [[William Smith]].</small> ]]
Amb la [[república romana|república]] el dret a seure en cadira curul va passar als [[cònsol romà|cònsols]], pretors[[pretor]]s, censors[[censor]]s i [[edil curul|edils curuls]] (que s'anomenaven [[magistratures curuls]] per aquesta causa, i es consideraven per damunt de les altres [[magistrat romà|magistratures]]) a més del [[dictador romà|dictador]], el ''[[magister equitum ]]'' (magistrats extraordinaris) i el ''[[flamen dialis]]'' (sacerdot). AmbJa durant l'[[imperi romà|Imperi]] tenia el dret l'emperador, els [[augustal]]s, i segurament el [[prefecte urbà]].
 
La cadira era exhibida a les grans festivitats, especialment al [[circ]] i teatre; de vegades fins i tot després de la mort del seu amo era exhibida com a símbol d'honor. El pretor s'asseia a aquesta cadira per administrar justícia.
''Curulis'' derivaria segons el antics escriptors de ''currus'' però en realitat podria derivar de ''curvus''. La cadira curul era usada a Roma des del temps de la monarquia com a símbol del poder del rei; com altres distincions de reialesa havia estat importades d'Etrúria suposadament per [[Tul·li Hostili]] però altres diuen que per [[Tarquini Prisc]]. El seu origen seria la ciutat de [[Vetulònia]].
 
A les províncies els procònsols[[procònsol]]s i els propretors[[propretor]]s també es van arrogar el dret de tenir cadira curul.
Amb la república el dret a seure en cadira curul va passar als cònsols, pretors, censors i edils curuls (que s'anomenaven magistratures curuls per aquesta causa, i es consideraven per damunt de les altres magistratures) a més del dictador, el magister equitum (magistrats extraordinaris) i el flamen dialis (sacerdot). Amb l'Imperi tenia el dret l'emperador, els [[augustal]]s, i segurament el [[prefecte urbà]].
 
La cadira curul era exhibidaun adels lessímbols gransde festivitats,poder especialmentjunt alamb circel i teatre;[[ceptre]] de vegades finsvori i totla després[[toga depretexta]] lai mortsovint deles seudonaven amoals erareis exhibidaclients com a símbol d'honor.amistat Eli pretordel s'asseia a aquesta cadira per administrarseu justíciapoder.
 
Les primeres cadires tenien ornaments de [[vori]] que més tard va esdevenir [[or]]; era una cadira plana. Esta representada en diversos relleus i monedes; algun exemplar es conserva en museus d'Itàlia.
A les províncies els procònsols i els propretors també es van arrogar el dret de tenir cadira curul.
 
{{commonscat|Curule chairs}}
La cadira curul era un dels símbols de poder junt amb el ceptre de vorí i la toga pretexta i sovint es donaven als reis client com a símbol d'amistat i del seu poder.
 
Les primeres cadires tenien ornaments de vori que més tard va esdevenir or; era una cadira plana. Esta representada en diversos relleus i monedes; algun exemplar es conserva en museus d'Itàlia.
 
[[Categoria:Objectes romans]]