Monestir de Santa Caterina del Sinaí: diferència entre les revisions

El '''Monestir de la Transfiguració''' o '''Monestir de Santa Catalina''' en ([[grec]]: {{polytonic|Μονὴ τῆς Ἁγίας Αἰκατερίνης}}) està situat a la boca de una gorja de difícil accés al peu del [[Mont Sinaí]], a [[Egipte]]. Està construït a on la tradició supose que Moisès va veure la "[[bardissa]] que cremava sense consumir-se". Es tracta d'un dels [[Monestir|monestirs]] més antics, que continuen habitats. També se'l coneix amb el nom de Monestir de la bardissa ardent. En elL'any [[2002]] fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].

La mare delde l'emperador [[Constantí I el Gran]], [[Helena de Constantinoble|Santa Helena]], ordenarordenà construir una capella en el lloc a on segons la tradició [[Moisès]] parlà amb Déu en ela l'episodi bíblic de la "bardissa ardent". Posteriorment, l'emperador [[Justinià I]] manà construir un monestir, juntal acostat de la capella. El monestir fou construït entre els anys [[527]] i [[565]]. Si, suposadament, la bardissa que es conserva esés la l'original, converteix alel monestir enesdevé un lloc sagrat per a les tres grans religions [[monoteisme|monoteistes]]: [[judaisme]], [[cristianisme]] i [[islam]]. Malgrat que el seu verdaderveritable nom esés Monestir de la Transfiguració, esés conegut també com a Monestir de Santa Caterina, rebenrebent aquest nom de [[Caterina d'Alexandria|Santa Caterina d'AlexandríaAlexandria]], una [[màrtir]] cristiana que fou sentenciada a morir en la roda de tortura. La tradició ens ha transmès que la roda es trencà i que finalment fou decapitada. El seu cos fou traslladat per elspels àngels al Mont Sinaí i els monjos del monestir van trobar les seves restes als voltants de l'any 800, en una cova de la muntanya, moment a partir del qual el monestir custodià les seves relíquies i es convertí enesdevingué un important centre de peregrinació.

Segons un document del monestir, i suposadament escrit pel mateix [[Mahoma]], el profeta donà la seva protecció al monestir després ded' haver-li concedit refugi delsals seus enemics. GraciesGràcies a aquest document i a que es construí una [[mesquita]] fatimita en ela l'interior dels seus murs, el monestir perdurà a la dominació musulmana de la regió. La mesquita estaestà tancada i mai ha estat usada ja que, per error, no està orientada cap a [[La Meca]].

Els [[Anacoreta|anacoretes]] del Sinaí foren eliminats durant el segle VII i sòlssols el monestir perdurà graciesgràcies, en part, a les fortificacions que el protegien. Encara es conserven els murs que servien de defensa. L'accés ala l'interior del recinte es feia fins el segle XX per una porta elevadallevadissa ensituada elal mur exterior. Les [[Croades]] augmentaren el interèsl'interés dels peregrins pel monestir, que es convertí en un centre de pelegrinatge entre els anys [[1099]] i [[1270]].

El monestir teté gran importància degut a la seva antiga i valuosa biblioteca que guarda la segona coŀlecció més extensa de [[còdex]]s i [[manuscrit]]s grecs i cristiano-orientals del món, sòlsnomés superada en nombre d'exemplars per la [[Biblioteca Vaticana]]. S'hi poden trobar uns 3.500 volums escrits en [[Grec antic|grec]], [[copte]], [[àrab]], [[armeni]], [[hebreu]], [[georgià]], [[siríac]] i altres llengües.

Al complex s'hi troben obres d'art úniques, entre [[mosaic]]s, [[icona|icones]]s russosrusses i grecsgregues, pintures [[encàustica|encàustiques]], ornaments religiosos, calzes i relíquies. Entre elsles icones que guarda el monestir es troben algunsalgunes delsde les més anticsantigues del món, datatsdatades enentre els segles V i VI. ACal destacar el ''[[Pantocràtor del Sinaí]]'', del [[segle VII]], el llibre de ''l'escala del diví ascens'', una icona del [[segle XII]] del llibre de [[Sant Joan Climacus]], o la icona més antiga sobre un tema de l'[[Antic Testament]]. S'ha ideat un projecte per a catalogar les obres de la biblioteca del monestir.