Revisió del 14:25, 15 jul 2009 modifica Coet (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats 30.344 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:28, 15 jul 2009 modifica desfés Coet (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats 30.344 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{signes diacrítics}} L''''accent tancat''' o agut (´)~~'''~~ és un [[signe diacrític]] que es col·loca damunt una lletra, normalment una [[vocal]]. Pot tenir diverses funcions (en algunes llengües es combinen diverses): * Tonicitat: Ll'accent pot recaure en la [[síl·laba]] tònica per marcar que s'ha de pronunciar aquella seqüència amb més força. És l'ús del [[català]] en paraules com ''valdré'', per contra a ''valdre'', per exemple. * Grau d'obertura: l'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposició a un altre [[fonema]] que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple ''composé'' en [[francès]], on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de ''siège'' Línia 21: * Manlleus: un préstec d'una altra llengua pot conservar l'[[accent]] encara que no s'adeqüi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l'[[anglès]], que manté l'accent en els gal·licismes o manlleus del francès * ~~Altres usos~~[[Metatonia]]: també en polonès l'accent agut sobre la o –única vocal que pot dur accent– indica que s'ha de pronunciar com a /u/. [[Categoria:Signes diacrítics]]

Accent agut: diferència entre les revisions